Que la reputació dels polítics fa temps que està en hores baixes no és pas cap secret. Com passa massa cops a la vida, moltes vegades paguen justos per pecadors, És veritat, però hi ha polítics que amb les seves pràctiques plenes d'incongruències es guanyen el descrèdit a pols. En aquest sentit, el nostre Govern sembla que s'està esforçant de valent per perdre cada dia una mica més de credibilitat, fent allò que es va comprometre a no fer i deixant de fer allò que va anunciar que tiraria endavant.

No es tracta ara d'enumerar una llarga llista d'exemples, però la setmana passada, amb la presentació del projecte de llei del joc, l'Executiu va caure en una altra incongruència flagrant: al futur casino, s'hi podrà fumar, amb l'argumentació que el tabac va íntimament lligat a la productivitat de la indústria del joc.

Desconeixem si tal afirmació respon a la conclusió d'algun estudi aprofundit que, de manera rigorosa i empírica, ha estat capaç de vincular la despesa en un casino amb la quantitat de burilles als cendrers.

No obstant això, el mateix argument que empra el ministre de la Presidència es podria emprar per als bingos, on sí que es va prohibir de fumar al seu moment. La mateixa lògica es podria aplicar als locals de música en viu, als bars musicals, als pubs i discoteques i, fins i tot, a bars i restaurants.

Per damunt de tot cal ser profundament respectuosos amb la democràcia i la voluntat dels ciutadans, i ara això tampoc no s'està respectant. Potser els integrants del nostre Govern no recorden que si avui dia els locals públics d'Andorra són lliures de fum provinent del tabac és gràcies a una iniciativa legislativa popular, encapçalada per la periodista Noemí Rodríguez, qui va aconseguir mobilitzar més d'un 10% dels andorrans per demanar al Consell de considerar la proposta. Així ho va voler el poble i així va ser.

Però a alguns això els és ben igual i gosen fer i desfer segons la seva conveniència, aplicant criteris diferents segons convingui. Si tirem de l'hemeroteca, veurem que també és paradoxal que sigui el gabinet de Toni Martí, amb l'exministre Riberaygua al capdavant, qui lloï ara les bonances d'un casino, quan tot just fa dotze anys en van ser els seus grans detractors, amb una oposició tan ferotge que gairebé aconsegueixen dividir la majoria parlamentària d'aleshores. No és seriós ni creïble aplicar normes sense coherència ni uniformitat de criteri. Malauradament, però, fer-ho així s'està convertint més en la norma que no pas en l'excepció. Mireu, si no, el ball de xifres amb l'IGI i les queixes de diferents sectors des que es van anunciar els tipus de l'impost també la setmana passada. D'entrada, es va partir d'un impost prou uniforme, però ara, de manera indiscriminada, s'arreglen els tipus a mida per a segons qui, amb arguments que convencen a pocs.

Sense cap mena de por ni dissimulació, els nostres governants continuen abonant el seu propi descrèdit. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.