• El 1974 una colla d'experts american preveien que l'home entraria en una era de pol·lució energètica

Foto: EL PERIÒDIC

Dos-cents anys després de la revolució industrial al nostre entorn i de més de cent anys de l'expansió i de la normalització del consum de l'electricitat podem parlar de l'energia amb més coneixement. Apreciant tots els seus enormes avantatges i la importància en el desenvolupament humà dels darrers anys, també s'ha de reconèixer que la seva creixent producció, transformació i transport, per diversos mitjans, ha comportat l'aparició de l'increment de la contaminació artificial que hi va associada.

Tabacalera Andorrana SA va realitzar l'any 1902 el primer aprofitament hidroelèctric a Andorra la Vella prenent l'aigua del Valira del Nord a La Massana. El 24 d'octubre del 1909 l'oferia a tots els Comuns i al 1928 el Dr. Viladot comprava la secció elèctrica de la Tabacalera constituint Electricitat Andorrana SA. El 1920 es va crear la Societat Nord-Andorra SA.

El 9 d'octubre de 1903 s'havia constituït la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria a la qual el Comú concedia el 4 de febrer del 1914 la concessió del subministrament a tota la parròquia. Quan el 27 de març de 1929 el Consell General atorgà la concessió de Fhasa amb una capacitat de producció de 35.000 CV, EASA tenia 110 CV, la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria tenia 30 CV, la Unió Elèctrica d'Encamp tenia 40 CV i casa Hostet a Soldeu altres 40 CV (Giral, 2009). El consum d'electricitat a Andorra ha passat d'1 megawatt/hora (1.000 kilowatts/hora) l'any 1935 (Vehils, 2005) a 2.800.000 megawatts/hora el 2009. (Moles/Cereza 2009).

La contaminació no és altra cosa que la presència d'elements o d'actors que comporten una toxicitat per als éssers vius, és a dir quan la tolerància a aquests elements o bé és nul.la o està sobrepassada. Des de sempre l'home ha conviscut amb diferents tòxics i graus de toxicitat, molts d'ells naturals i més recentment també artificials.

Aquests tòxics són des de tipus biològic (bacteris, fongs, virus, insectes ...), químic (substàncies dins del menjar, dels productes de neteja, cosmètics, materials de construcció, teixits, joguines, tabacs ...) i físic (radiacions elèctriques, magnètiques, d'ones electromagnètiques ...), i es troben presents en les nostres vides, quotidianament. La majoria no els veiem, no els sentim, no els olorem, no els degustem, no els percebem amb el tacte, però hi són.

Com diu molt bé Elisabet Silvestre en el seu llibre Vivir sin tóxicos, acabat de presentar fa dues setmanes al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona: «Viure sense tòxics és una premissa bàsica per a disfrutar plenament la vida».

Al 1974, uns experts americans en telecomunicacions ja preveien que l'home podia entrar ben aviat en una era de pol·lució energètica comparable a la química de llavors.

Les fonts de contaminació electromagnètica artificial que comporten toxicitat a nivell de camps elèctrics i magnètics alterns de baixa freqüència (fins a 50 Hz) i a l'exterior són: les línies de distribució elèctrica de baixa, mitjana i alta tensió (aèries o enterrades), els centres de transformació, les estacions transformadores prop o dins dels edificis, les caixes d'ascensor i de comptadors i les caixes d'instal·lació elèctrica o d'equips elèctrics i electrònics dels veïns. A l'interior d'un habitatge són: el cablejat elèctric, els diversos electrodomèstics com la nevera, la rentadora, el microones, l'assecador de cabell, la màquina d'afaitar, l'equip de música, els reproductors d'imatges, la televisió, l'ordinador, el radiodespertador, les làmpades, els llits elèctrics, el transformador dels intercomunicadors dels bebès, les bombetes de baix consum, les alarmes, els carregadors de mòbils, els aparells elèctrics, etc ...

Aquesta contaminació és més problemàtica si hi ha manca de disseny de la instal·lació, si la instal·lació elèctrica és deficient, les preses de terra són inexistents, insuficients o deficients, havent-hi cada vegada més equips electrònics que creen harmònics que pertorben la xarxa i les ones electromagnètiques.

A nivell de camps electromagnètics d'alta freqüència que són el que han augmentat més els darrers anys, les fonts de contaminació a l'exterior són: les estacions base de telefonia mòbil i de telecomunicacions o radars, la radiació del telèfon sense fil o wifi dels veïns, els comptadors elèctrics digitals, etc ... I a l'interior els mòbils, els telèfons sense fil, el router wifi, les consoles sense fil, els intercomunicadors de bebès, etc ...

L'electricitat estàtica artificial seria una altra manifestació elèctrica derivada en aquest cas de l'ús de materials sintètics en els acabats de construcció i tenir unes males derivacions al terra.

Aquesta exposició, habitual avui, als camps elèctrics i magnètics de baixa freqüència i electromagnètics d'alta freqüència, ha fet aparèixer fruit d'aquesta contaminació símptomes associats a la malaltia dita de l'electrosensibilitat (EHS) i fins i tot d'electrohipersensibilitat entenent com a tal una pèrdua de la tolerància de l'organisme a l'exposició a aquestes radiacions artificials. Són moltes les hores que passem dins dels edificis comparativament amb els nostres avantpassats.

Segons l'OMS n'estaria afectada avui entre un 1 i un 3% de la població. A Europa entre el 3 i el 5% de la població. A Suècia el 2004 es reconeixia un 9% de la població. I a Àustria el 2003 el 13,3%. (Silvestre, 2014).

Els símptomes coneguts que manifesta l'electrosensibilitat són mal de cap, malestar general, canvis d'humor, irritabilitat, vertigen, visió borrosa, cansament, nàusees, problemes pulmonars, dolors musculars, acúfens, depressió, alteracions de pell i picors, infeccions recurrents, estrès, desorientació, problemes de memòria, disfuncions cognitives, trastorns del son i insomni, suors nocturns, disminució de la libido, mans i peus freds, cames inquietes i parestèsies, picor al ulls, taquicàrdies, agregació hematies i debilitat del sistema immunològic.

El camp magnètic terrestre, el camp elèctric terrestre i el camp electromagnètic solar són portadors d'influències biològiques des de l'entorn electromagnètic natural.

Tal i com ja descrivien el 1993 els doctors en medicina Suzanne i Pierre Déoux, la matèria es composa d'un nombre gairebé igual de partícules carregades positivament o negativament. La matèria és aparentment neutra. Si les càrregues positives i negatives són separades en unes distàncies, es crea un camp elèctric. Un corrent elèctric és un desplaçament d'un conjunt de partícules carregades que produeix secundàriament un camp magnètic que li és perpendicular. El camp elèctric es mesura per volts/metre, el camp magnètic en ampers/metre i el seu producte, o potència de radiació, en W/m².

Aquestes radiacions es propaguen en una longitud d'ona i una freqüència en forma d'ona electromagnètica i la seva velocitat és la de la llum. El camp elèctric i el camp magnètic es propaguen si musicalment, en l'espai o dins d'un conductor, vibren en fase, perpendicularment entre ells i en la direcció de la propagació. La longitud és la distància entre els punts iguals corresponents a l'ona i la freqüència són el nombre d'ones que passen per un punt donat en un segon. La unitat és l'Hertz. Aquests dos darrers paràmetres són independents i inversament proporcionals.

És a dir, a ones curtes corresponen freqüències elevades i al revés. Quan una ona es troba un obstacle, una part d'ella és absorbida i l'altra reflectida.

L'absorció o el rebuig d'energia depenen de les característiques elèctriques i magnètiques de la matèria que fa d'obstacle.

L'absorció depèn de la permitivitat o constant dielèctrica que varia en els teixits biològics i també en les estructures microscòpiques. També varia segons les freqüències. Per tant els corrents elèctrics que circulen pel nostre cos no són uniformes. I depenen de la permeabilitat magnètica o capacitat d'un cos de deixar-se travessar per un flux magnètic. Aquesta permeabilitat magnètica en la majoria dels materials biològics és pròxima a l'aire o al buit.

La corrent continua té una freqüència nul.la i s'usa per a bateries, piles i corrents industrials.

L'espectre de les ones electromagnètiques va des de 1 Hz a 4.000 Hz per a les extremadament baixes que s'usen per a fins militars i terapèutics (inferiors a 30 Hz).

Les ones radioelèctriques van de 4.000 Hz a 300 x 103 Hz i s'usen en radiotelefonia i radiotelegrafia.

Les microones van des de 300 x 103 Hz als 500 x 106 Hz són hiperfreqüències radioelèctriques i serveixen per a la radiodifusió telefonia mòbil, DECT, wi-fi, telecomunicacions, televisió, transmissions espacials i orbitals, radars civils i militars, forns domèstics i industrials, usos mèdics, etc ...

Els infrarojos van del 500 x 106 Hz als 1014 Hz i serveixen per a les làmpades, forns, calefacció, usos mèdics, detecció a les fosques i làsers d'infrarojos.

La llum visible van dels 1014 Hz als 1015 Hz i s'usa en il·luminació i làsers.

La radiació ultraviolada van del 1015 Hz als 1018 Hz i s'usa per a fins mèdics, científics, tubs de fluorescència i usos industrials.

Els raig X estan entre 1018 Hz als 1020 Hz i serveixen per radiografies, radioscòpies, radioteràpia i ús industrial.

Els raigs gamma són naturals i es troben entre els 1020 Hz i els 1021 Hz.

Els raigs còsmics són naturals i es troben per sobre els 1021 Hz. (Silvestre / Bueno, 2009).

Totes aquestes radiacions tenen efectes atèrmics, sense calor. Des de les microones fins als raigs gamma tenen a més efectes tèrmics, i des dels ultraviolats fins als còsmics tenen efecte ionitzant, és a dir l'energia dels seus protons és prou important com per a poder arrancar un o diversos electrons als àtoms, de les molècules creant ions portadors de càrrega elèctrica.

Tots els organismes vius tenen al seu interior corrents elèctrics que actuen de transmissors de diverses i complexes activitats, ja siguin neuromusculars, de secreció glandular, de funcionament de la membrana cel·lular, o d'altres i fins i tot propietats magnètiques que es van coneixent cada dia millor. La interferència d'aquestes funcions per camps elèctrics i magnètics exteriors, ja siguin artificials o naturals, no és avui cap novetat.

La contaminació electromagnètica, tant artificial com natural, existeix i el seu desconeixement no és cap excusa per a subestimar-la.

La ignorància no és garantia de més seguretat i molt menys de més felicitat, en tot cas ho és de menys salut. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.