• Els motius pels quals encara no ha arribat la primavera a Andorra

Foto: NOE

La culpa no és de Govern, ni del txa txa txa. Que no hagi arribat la primavera és degut a una anomalia quàntica. Iker Jiménez, reconegut paranormalista, parapsicòleg, periodista, i metapsíquic ha arribat a atribuir-li fins i tot la desaparició del vol MH370, el de Malaysia Airlines. Encara estem pendents de saber si l'anomalia quàntica està al darrera de les afirmacions de la presentadora de televisió espanyola Mariló Montero tot dient que un pot perdre l'ànima durant un transplantament o de la decisió de la direcció de la Guàrdia Civil d'enviar alguns agents a Lurdes, en una acció que no diu res de bo de la sanitat pública espanyola. De fet, cada matí, hi ha molta gent com l'exministre espanyol d'agricultura i candidat a les eleccions europees, Miguel Arias Cañete, que continua desafiant Darwin i l'evolucionisme, i d'aquí que les neurociències siguin, des de fa un parell d'anys, un camp en plena expansió. Els temes que tracta són variats i apassionants i hi destaquen com el cervell humà codifica la visió del color o el discurs escoltat o el perquè les neurones no es regeneren espontàniament. També es poden incloure si fumar va íntimament lligat a la productivitat de les sales de joc, si cal posar després d'una rotonda, un semàfor i un agent de circulació o per què ens aixequem amb Prozac i ens adormim amb Rivotril Clonazepam, però ens escandalitzem per una planta de marihuana al balcó del veí. Perquè no hem de mirar l'edifici de davant sinó el cel. I esperar que s'allunyin aquests núvols negres que semblen anunciar l'arribada d'un grapat de dementors en una pel·lícula de Harry Potter i que surti el sol.

Aquell dia es produirà la mateixa histèria col·lectiva que si Ryan Gosling es tragués la samarreta, que sempre és millor que no pas posar-se a dirigir llargmetratges com el que ha presentat al darrer festival de cinema de Canes. Aquest hivern se'ns està fent més llarg que l'escrutini de les eleccions legislatives a l'Índia o que la resolució del misteri del famós monument megalític de Stonehenge. Als menús dels restaurants ofereixen gaspatxo però demano si tenen escudella. No puc anar a cap dels restaurants amb terrassa que recomana El comidista per tastar la sopa kikizumi, amb un excel·lent toc d'alga wakame, perquè el cos em demana unes bones llenties o un consomé. La samarreta de Danza Invisible continua a l'armari i les botes Panama Jack es resisteixen a deixar el seu lloc a les espardenyes. Anar a córrer a la muntanya és una utopia i m'he de tancar en un gimnàs envoltat d'humanoides que aixequen peses estratosfèriques, amenacen amb el seu ritme infernal a cremar la cinta de córrer o la bicicleta el·líptica i que porten ulleres de jugador de vòlei platja, rellotges que semblen de l'atrezzo de Prometheus i que van vestits com cyborgs de l'espai exterior. El problema no és només que m'hagi d'enclaustrar al gimnàs, és que també ho he de fer a casa. M'he apuntat a la religió del Glassex, del Cillit Bang i del lleixiu Conejo. Encara no he fet el canvi de la roba d'hivern per la d'estiu però m'he convertit en un addicte a la neteja amb un únic parèntesi per veure per televisió la final de la Lliga de Campions. I és que la de l'Ajax Pino és una secta que té la mateixa fermesa i impenetrabilitat de les velles religions monoteistes.

L'actriu Victoria Abril deia que l'edat l'havia suavitzat, que ja no era la dona impulsiva, de resposta agressiva, que ara tenia moltes més respostes que preguntes. A mi em passa el contrari, cada cop tinc més preguntes i molt poques respostes. Ja no sé quan podré anar amb màniga curta, amb pantalons bermudes, posar-me ulleres de sol, fer una costellada, treure d'una punyetera vegada la funda nòrdica, pujar dissabte vinent a peu a Canòlich com si fos un congelat Findus i haver d'apartar els ossos polars que em trobi pel camí, i arruïnar-me comprant paraigües perquè els perdo massa sovint. Amb aquest temps és impossible que la sang s'alteri.

També costa pensar en les vacances d'estiu o sentir cantar les orenetes. Un estudi assegura que la seva població ha baixat un 30 per cent, la darrera dècada per l'abús de productes químics en els conreus i el deteriorament del paisatge rural. Per aquest motiu, l'ONG Societat Espanyola d'Ornitologia l'ha declarat au de l'any 2014 per sobre de les gavines del Partit Popular, els fons voltor, els falcons de les finances i els que fan volar coloms. Abans, la majoria era de color blanc. Ara el tenen d'equipament de sèrie però porten complements de blaus (barrat, fumat i indianat), bronze, groc, negre, roig, tabac (estrany) i sofre. Deu ser 

Per a més informació consulti l'edició en paper.