• El futur dels nostres drets i llibertats es juga, molt més del que ens podem imaginar, a Europa

Foto:

El 1952 es va constituir el primer gran acord a nivell Europeu. Aquest va ser el Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, que tenia com a objectiu millorar les relacions entre els diferents països després de la Segona Guerra Mundial. Segurament que els protagonistes de llavors no haurien imaginat mai tots els passos que s'han fet des d'aleshores per construir la Unió Europea actual.

De fet, els acords per a la creació de la Comunitat Econòmica Europea varen començar amb el tractat de Roma al 1958. I, posteriorment, amb el Tractat de Brussel·les, l'Acte Única Europea i els Tractats de Maastricht, Amsterdam, Niça i, l'últim, el de Lisboa.

Voldria recordar, també, el paper decisiu que ha tingut per a Catalunya, i la resta de l'Estat, l'acostament a Europa al llarg de la història recent. Fins i tot durant la dictadura franquista, el fet de passar d'una autarquia econòmica i aïllada a una tímida obertura cap a Europa i els mercats internacionals va suposar un impuls importantíssim a la qualitat de vida dels ciutadans, a partir dels anys 60. Tot seguit, amb la restauració de la democràcia primer, i l'entrada a la Unió Europea després, s'aconsegueix el major període d'estabilitat social, econòmica i política de tota la història recent del país. Tot i les dificultats durant la transició de la democràcia, els indicadors econòmics i socials mai havien mostrat una situació de pau i prosperitat com en aquests últims 30 anys.

Tanmateix, la gran quantitat de fons europeus rebuts pels catalans i espanyols per a la millora d'infraestructures i equipaments, per a la formació o la cohesió social, entre d'altres, donen un balanç altament positiu que desacredita qualsevol opció de sortir-ne.

A casa nostra, a Lleida, el Pirineu i l'Aran, i també a les zones rurals de tot el país, en aquests comicis ens hi juguem molt, degut a la gran dependència del sector agroalimentari del nostre territori i a la gran incidència que hi tenen els recursos provinents de la Política Agrària Comuna. Caldria recordar que durant el període 2014-2020 el pressupost de la PAC tornarà a ser el més important de la tota la Unió Europea, amb una previsió de 312.700 milions d'euros per a mesures de mercat i ajudes directes a agricultors i 95.600 milions al desenvolupament rural.

Certament, el projecte europeu té llums i ombres. Ombres per la falta de respostes davant la crisi actual o la incapacitat per trobar posicions comunes entre els diferents països en són uns bons exemples; així com l'excessiva permissivitat als excessos dels mercats financers i d'algunes multinacionals. També és preocupant l'augment de l'atur juvenil i de la pobresa entre els països que pitjor ho estan passant. Caldria avançar cap a l'Europa de les persones i de la solidaritat entre països i fugir de l'hegemonia econòmica en la presa de decisions.

A totes aquelles persones que no tenen clar si aniran a votar els proper dia 25 de maig, els hi voldria dir que una gran part de les solucions a la crisi passen per Brussel·les i pel proper Parlament Europeu. Després de les eleccions sabrem si seguim amb les mateixes prioritats del partit popular europeu, que han relegat diferents països a una situació insostenible i intolerable, o bé iniciem un canvi de rumb que permeti més flexibilitat pressupostària, creixement econòmic i creació d'ocupació.

També cal destacar que, per primera vegada, decidim sobre qui presidirà el Parlament Europeu durant els propers cinc anys. Tot i defensar la Unió Europea, és evident que la mala gestió de la crisi i les prioritats de la majoria conservadora actuals han fet augmentar el descrèdit cap al projecte europeu. Per aquest motiu, és més necessari que mai el fet de construir una majoria Socialista que pugui plantar cara a les polítiques actuals d'austeritat, de la mà del seu candidat Martin Schulz.

I no voldria oblidar els nostres candidats socialistes a Catalunya. El Javi López i l'Esther Niubó, dues persones joves i preparades que defensaran amb vehemència la necessitat de canviar les polítiques i prioritats actuals. A més, l'Esther Niubó, es pot convertir en la única dona Eurodiputada catalana a Brussel·les. Un indicador més del llarg camí que queda per aconseguir la igualtat de gènere.

Per últim, voldria esperonar a les persones que llegeixen aquestes línies a que el proper diumenge 25 vagin a votar. El futur dels nostres drets i llibertats es juga, molt més del que ens podem imaginar, a Europa. Cal votar per tal que les persones i els pobles passin pel davant del mercats financers. Canviem Europa! 

Per a més informació consulti l'edició en paper.