La setmana passada vam rebre la malaurada notícia que ens havia deixat Roser Jordana i Mallol, una de les promotores del turisme al nostre país. La Roser era una enamorada d'Andorra i transmetia aquesta passió pel seu país en cadascuna de les coses que feia. La seva trajectòria vital demostra que els objectius s'aconsegueixen amb perseverança i esforç, i sobretot amb fets.

Sense gaire soroll, però amb contundència, la Roser va anar trencant esquemes. Va ser una dona molt avançada per a la seva època i moltes de les seves accions van trencar motlles i van obrir camí a les generacions posteriors. De ben joveneta va marxar a estudiar a Oxford i la seva àmplia cultura i el domini de les llengües (en un moment que saber idiomes ni s'estilava ni era pas cap necessitat) van dotar-la d'una altura de mires i d'una comprensió del món que poques persones tenien. I aquesta trajectòria vital, vertaderament internacional, li va aportar un saber fer que sabia contagiar al seu entorn.

Andorra perd una ambaixadora convençuda, una fervent apassionada del seu país i de les seves possibilitats. De caràcter afable, jovial i amb unes energies desmesurades, la Roser era capaç de deixar empremta per allà on passava. Lluny de rígids protocols, amb naturalitat i espontaneïtat, aconseguia allò que es proposava i no desaprofitava ni una sola oportunitat per fer allò que tant l'entusiasmava: divulgar les bondats del país arreu.

Aquests darrers dies s'han repassat àmpliament les infinites virtuts de la Roser. Ahir, durant el seu comiat, el seu fill va aconseguir esbossar un somriure a la cara de tots els allí presents mentre recordava anècdotes de la vida de la seva mare. Estic convençut que la mateixa Roser, si hagués pogut, hauria intentat fer el mateix, tal com feia cada dia que ens la trobàvem: transmetre alegria i entusiasme allà on fos. Des de divendres passat, el nostre país és un pèl més orfe. Roser, el teu país i tots nosaltres et trobarem molt a faltar! 

Per a més informació consulti l'edició en paper.