PUBLICITAT

Isabel Lindhard

MONTSERRAT RONCHERA
escriuresenseinterrupció.blogspot.com

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

Hi ha trobades a la vida que no són fruit de l'atzar, són encontres únics que fan que dues persones –més enllà de la química amorosa, o del més o menys llarg procés de coneixença que aboca a l'amistat– que en descobrir-se es retroben i es reconeixen –sense haver-se vist mai abans–, com si tornessin a un vincle molt antic que res, ni tan sols la ignorància de la seva existència, hagués pogut trencar.

Aquest retrobament es va produir amb la Isabel Lindhard, una dona menuda, vital, extraordinàriament sàvia per l'experiència que li havia reservat la vida. Recordaré sempre la seva rialla i el ramet de flors que duia a la mà, i que em va oferir; ens vam veure per primer cop i ens vam estimar, va ser el principi d'alguna cosa més enllà d'una amistat. Gairebé trenta anys d'una relació familiar, feta d'afecte i d'una indefectible presència mútua en tots els esdeveniments, bons o dolents, de les respectives vides.

Ja feia dos anys que diverses malalties l'afectaven de forma greu i la tenien confinada a casa, però res aconseguia fer-li perdre el sentit de l'humor; en les nostres converses quinzenals mai hi mancaven les referències al seu estimat Thomson (el televisor), que la mantenia informada del què passava al món, ni l'afirmació «els vells no hauríem d'haver nascut mai». En hores baixes, quan el patiment esdevenia extrem, em deia: «Tinc moltes ganes de marxar, quan això passi no em ploris, seré feliç».

Malauradament, no hauré pogut complir la promesa. Arribats els seus darrers moments he plorat i, com la seva família, he encès una espelma per acompanyar-la en el camí de l'adéu.

Avui (dissabte per al lector), la Isabel ens ha deixat sense patir; els que la vam conèixer i estimar la recordarem per sempre amb la seva força, alegria i fe.

Estimava molt Andorra, per a qui tants anys havia treballat i on havia fet molts amics; a tots els hi deixo el seu missatge: «Si passeu per Berlín, aneu al cementiri jueu i deixeu com a record una pedreta de les vostres muntanyes damunt de la meva tomba». 


Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT