De Kassel a Alcarria
Historiadora
- Foto: EL PERIÒDIC
Particular, l'experiment de Vila Matas en la seva visita a la Documenta de Kassel, el septenat de l'art contemporani, de l'any passat. Ho publica en un llibre ben celebrat, Kassel no invita a la lògica, que relata la seva manera de captar les obres muntades i la manera que podia entendre les abstruses o genials filosofies dels artistes. Convertit el mateix autor en obra vivent, escrivint a hores determinades en un restaurant, entre les permanents sorpreses que ens depara, hi ha l'equipatge que s'enduu per passar uns dies.
És un bon problema fer maletes, hi ha persones admirables que afirmen que ho fan en un moment, però d'altres que s'emporten de tot, ja mai se sap què pot passar, i aquesta precaució fa les coses més llargues.
De les parts més difícils hi ha la tria de la lectura. El llibre electrònic no és una solució per al lector/ora indecís o capritxós/osa.
El tradicional planteja més reptes veritables. Voldré llegir una novel·la? Distreta o saberuda? O un llibre d'història, aprendre idiomes, etc. Vila Matas ho va resoldre a Kassel emportant-se un clàssic de la literatura, el Viaje a la Alcarria de Camilo José Cela. Com va tenir aquesta idea només es pot saber amb la lectura de la seva novel·la, però difícilment es poden trobar dos mons més contrastats que aquella Alcarria atemporal, austera –de veritat, no com d'altres-, on el passeig i cuina suggerien tots els aromes i sabors més purs de la natura, amb els exercicis dificilíssims de les instal·lacions d'art contemporani i dels seus crítics, comissaris i prosèlits.
La intensitat de cada lloc dóna peu a una visió socioantropològica que origina una literatura major i que ens planteja on és el veritable cosmopolitisme, si en el que és capaç d'arreplegar gustos i tendències d'origen geogràfic divers, si aquell que és arriba a trobar una relació d'equilibri entre persones i territori i captar-ne les delícies més refinades, observables només amb un examen de la màxima atenció.
Tot són plaers si es miren amb gust, però tots semblen estar d'acord que, almenys de tant en tant, cal sortir de casa.
Per a més informació consulti l'edició en paper.