Foto: EL PERIÒDIC

Dijous passat vaig tenir el plaer d'anar a la Biblioteca Comunal d'Encamp per tal de gaudir d'una nova experiència literària; la Vinoteca, és a dir, el maridatge entre la poesia i un bon vi. ¿Què més es pot demanar? Sensacions, sentiments, plaers que es barregen i et fan fruir del delit d'observar, olorar i beure un bon vi alhora que sents la lectura d'un poema que a partir de sensacions t'ho va descrivint tot i potenciant el seu sabor dins de la teva boca. Tota una experiència per al cos i per a l'ànima!

Vem tastar diferents vins, fins que van a arribar a un de més fort, amb més graus, amb més anys dins del celler. El poema que l'acompanyava era trist, parlava de la maduresa de l'home, però mal aprofitada; d'algú que, fins i tot, havia begut massa, pot ser, per a oblidar. No l'havia sentit mai i quan van dir el nom del poeta, em vaig adonar que no el coneixia: Joan Vinyoli. Però el poema, encara que em transmetia sentiments molt foscos em va agradar. Aquest any és el centenari del naixement d'aquest poeta, molt menys conegut que altres que també el celebren, com per exemple Salvador Espriu. Amb el seu aniversari es pretén difondre la seva obra per tal de fer-la sortir de l'àmbit literari, on ha estat empresonada, i apropar-la a més persones de fora d'aquest cercle.

Per commemorar el seu centenari, entre altres coses, es reeditarà part de la seva obra i es crearà, a la Casa de la Paraula, en la capital de la Selva, un espai Vinyoli que serà inaugurat el dia 3 de juliol, coincident amb la data del seu naixement. Aquest centre d'estudi custodiarà i posarà al accés dels investigadors tot el seu legat documental. També aquest any, entre el 18 i el 20 de desembre, tindrà lloc el 2n Simposi Internacional que reunirà a molts experts que reflexionaran sobre la seva figura i la significació i aportació de la seva obra dins de la literatura catalana.

Ja només vull deixar-vos aquest petit poema, Autoretrat a seixanta-cinc anys: «Mira'm la cara encesa/ de sàtir vell. Quina vinosa/ color de vida molt viscuda,/ ja no recuperable. Vasos buits./ Cullo, però, raïm amb una falsa/ voracitat i m'embriago/ de vi dels anys. I tentinejo, palpo/ parets de fosca, no tocant ja mai/ el cos de préssec de cap dona,/car ja no estic enamorat./ Malaguanyat/ temps de la vida, aquest, tan sols per patollar-hi».

Per a més informació consulti l'edició en paper.