• Els nivells baixos d'inflació de les economies europees estan acaparant l'atenció d'economistes i polítics

Foto: NOE

Els nivells històricament baixos d'inflació que estan registrant les economies avançades en general, i les europees en particular, estan acaparant l'atenció dels economistes i dels responsables de política econòmica. A l'igual que altres organismes internacionals, l'OCDE dedica a aquesta qüestió una part del seu informe semestral de perspectives econòmiques, publicat al començament del mes de maig, amb especial èmfasi en la situació que travessa la zona euro. L'anàlisi de l'OCDE es va publicar després que la inflació de l'eurozona assolís el març del 2014 un nou mínim històric del 0,5%.

A més a més, quatre països de la Unió Monetària —Grècia, Portugal, Espanya i Eslovàquia— van registrar caigudes interanuals de l'IPC, mentre que la taxa més elevada d'inflació, corresponent a Malta i a Àustria, va ser de l'1,4%, nivell inferior a l'objectiu del 2%. El fet que Andorra tingui l'euro com a moneda oficial, juntament amb els estrets vincles que manté amb els països de l'eurozona, fa que el nostre país també estigui experimentant importants pressions baixistes sobre els preus de consum. De fet, la inflació andorrana ha anat oscil·lant a l'entorn del 0% des del passat mes d'octubre, va registrar una caiguda puntual el mes de novembre del 2013 (-0,1%) i va acumular tres descensos consecutius els mesos de febrer (-0,1%), març (-0,3%) i abril (-0,1%, segons les dades preliminars) del 2014.

No hi ha cap dubte que es tracta de nivells d'inflació sense precedents recents per als països europeus, raó per la qual les anàlisis sobre les causes d'aquest procés de desinflació, és a dir de forta moderació dels preus, destaquen les circumstàncies excepcionals en què s'està produint. D'una banda, és cert que factors exògens, com el descens dels preus de l'energia i dels aliments en els mercats internacionals de primeres matèries, expliquen una part d'aquesta dinàmica. Però, d'altra banda, la intensa caiguda de les taxes d'inflació a la zona euro —que indirectament condiciona la d'Andorra— també està sent resultat de factors específics relacionats amb el procés d'ajustament que està experimentant l'àrea. Així, no és casualitat que els països de la regió en els quals la taxa d'inflació ha caigut fins a nivells negatius siguin economies perifèriques, immerses en un procés de reformes i de reajustament dels preus relatius que està fent possible recuperar la competitivitat perduda en el passat i reduir els desequilibris interns entre els països de l'eurozona. Aquest procés explica el fet que les economies perifèriques hagin registrat les pressions de preus a la baixa més intenses, però, en qualsevol cas, el descens de les taxes d'inflació ha estat un fenomen comú a tots els països de la zona euro i ha reflectit principalment tres factors.

El primer, l'escenari general de debilitat del consum que es va traduir en pressions baixistes de demanda sobre els preus. El segon, les alces generalitzades dels impostos indirectes i dels preus administrats lligades als processos de consolidació fiscal que, si bé van tenir un efecte directe alcista sobre les taxes d'inflació, van acabar provocant pressions més significatives a la baixa sobre la inflació subjacent en deprimir el consum, fet que va agreujar la debilitat de la demanda. I, el tercer, la fortalesa de l'euro —que s'ha apreciat un 10% en termes efectius des de l'agost del 2012—, que està pressionant a la baixa els preus de les importacions i els costos domèstics dins l'àrea. En el cas d'Andorra, si bé no hi ha anàlisis referents al possible impacte que la reforma fiscal en curs pot estar tenint sobre els preus, sí que resulta evident que tant la demanda feble com la fortalesa de l'euro són factors que contribueixen a explicar el descens de la inflació fins a nivells negatius.

A més a més, en el cas andorrà, la marxa dels preus energètics ha estat un factor molt rellevant per explicar la moderació de l'IPC, a causa de la seva influència sobre els dos components més rellevants de la cistella de consum del Principat, habitatge i transport, que conjuntament representen el 45% de l'IPC andorrà.

Mentre l'anàlisi dels factors que expliquen els descensos de les taxes d'inflació presenta poques variacions, la controvèrsia sobre les implicacions que aquesta dinàmica pot acabar tenint per a les economies europees —amb el fantasma de Japó present— està sent molt intensa. L'OCDE, sense alarmar sobre perills deflacionistes a Europa (és a dir, dels perills d'un escenari de baixada generalitzada i perllongada dels preus dels béns i serveis), sí que afirma que, en cas de qualsevol pressió a la baixa addicional sobre la demanda, noves caigudes dels preus de les matèries primeres o més apreciació de l'euro, es podria obrir a la zona euro un període d'inflació molt baixa o deflació. A més, envia un subtil missatge al BCE quan afirma que el fet que les expectatives d'inflació estiguin fermament ancorades en la definició d'estabilitat de preus que preveu el mateix Banc Central —el principal argument de l'autoritat monetària per no actuar— no és una garantia contra la deflació, tal com demostra l'experiència del Japó a la dècada dels 90. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.