El dimecres passat, l'Associació d'Assessors Tributaris i Fiscals d'Andorra va organitzar la conferència Una eina de gestió de patrimoni: les Sicav de dret andorrà. La xerrada va tenir lloc a la sala d'actes d'una entitat bancària del país i a jutjar per l'ocupació, amb un aforament que no va ser suficient per a tots els assistents, va generar molt d'interès. L'objectiu de la sessió era analitzar el paper i les possibilitats de les societats d'inversió de capital variable de dret andorrà, les ja famoses Sicav, en el nou panorama fiscal, un cop aprovada la Llei de l'IRPF pel Consell General només fa quinze dies. Les Sicav són un producte fiscal idoni per a les grans fortunes, ja que els permeten estalviar-se molts impostos.

De fet, segons les explicacions dels ponents, l'esperit de la llei aprovada pel Consell General el 24 d'abril passat és protegir l'inversor, ja que per constituir una Sicav n'hi ha prou amb dues persones que la declarin i constin com a titulars de cara a les autoritats tributàries. La resta d'inversors que configuren la Sicav queden protegits en l'anonimat, ja que la mateixa llei complica als organismes de control l'accés a aquesta informació. Segons els ponents, amb un capital petit, tal com ells mateixos van qualificar, d'1,25 milions d'euros (com si fos un capital a l'abast de la gran majoria de ciutadans), ja es pot constituir una Sicav per poder-se estalviar impostos. En una Sicav, els titulars del capital invertit estaran exempts de pagar l'IRPF, indexat al 10%, i també n'estaran exempts a l'hora de recuperar el capital i tenir beneficis. Amb altres paraules, es va explicar que els milionaris i les grans fortunes ja disposen de mecanismes per estalviar-se uns quants calerons.

El nostre Govern ha justificat la promulgació de la Llei de l'IRPF basant-se, entre altres arguments, en el fet que cal desplegar l'article 37 de la nostra Constitució. Aquest plantejament, però, fa aigües per tot arreu. La Llei de l'IRPF aprovada no dóna resposta a l'article 37, que diu que cada persona ha de contribuir a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica. Les classes més necessitades en queden exemptes, però les grans fortunes, inadmissiblement, també, per la qual cosa l'impost recau essencialment damunt la classe mitjana.

Durant la ponència, els juristes van remarcar la importància d'aquestes exempcions, ja que, citem literalment, «el 25% de 80, 100 o 300 milions d'euros són molts diners, i és fàcil assolir aquestes quantitats». Per a la majoria dels mortals, aquestes xifres són astronòmiques, però, tenint en compte l'assistència a la trobada, queda clar que són molts els grans patrimonis que ja s'assessoren per escapolir-se de les obligacions de l'article 37.

Per a més informació consulti l'edició en paper.