Mengem petroli, encara que no ho sembli. L'actual model de producció, distribució i consum d'aliments és addicte a l'or negre. Sense petroli, no podríem menjar com ho fem. No obstant això, davant un escenari on cada vegada serà més difícil extreure petroli i cada vegada serà més car, com ens alimentarem?

I és que des del cultiu fins al consum, passant per la collita i la comercialització, necessitem el pretoli. La revolució verda, les polítiques de modernització de l'agricultura que havien d'acabar amb la fam i que es van implementar entre els anys 40 i 70 ens van convertir en «ionquis» del combustible fòssil.

La industrialització dels sistemes agrícoles i l'ús intensiu de fertilitzants i pesticides químics en són el millor exemple. Aquestes polítiques van significar la privatització de l'agricultura, deixant-nos, a camperols i consumidors, en mans d'un grapat d'empreses de l'agronegoci. I la revolució verda no ha acabat amb la fam. Segons dades de la FAO , entre els anys 70 i 90, els aliments per càpita a nivell mundial van créixer un 11%. Cosa que no va repercutir, com assenyala Jorge Riechmann en l'obra Tenir cura de la terra, en una disminució real de la fam, ja que el nombre de persones famolenques al planeta, en aquest mateix període va augmentar també, en un 11%, passant de 536 milions a 597 milions de persones.

En canvi , la revolució verda va tenir conseqüències molt negatives per a petits i mitjans camperols i per a la seguretat alimentària a llarg termini. En concret , va augmentar el poder de les empreses agronòmiques en tota la cadena productiva, va provocar la pèrdua del 90% de les petites explotacions agrícoles, va reduir massivament el nivell freàtic, va augmentar la salinització i l'erosió del sòl –amb totes les amenaces que això suposa per a la biodiversitat– i finalment, va desplaçar milions d'agricultors cap a les ciutats misèria , desmantellant els sistemes agrícoles tradicionals.

Però. encara no és massa tard per reaccionar i canviar els nostres hàbits alimentaris, com ara comprar als petits productors de proximitat. Coses que podem fer i que us explicaré en un proper escrit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.