Foto:

El passat cap de setmana vaig assistir a la presentació del Llibre Tresor Retrobat que es va celebrar a Sant Miquel i al claustre de la Catedral de la Seu. El tresor retrobat són les pintures romàniques de Sant Vicenç d'Estamariu. L'acte va contar, a part dels autors amb la presència de l'arquebisbe, Joan Enric Vives. La seva presència em va fer pensar en les pugnes a l'Edat Mitjana entre els Vescomtes de Castellbò i el Bisbat d'Urgell, doncs Estamariu pertanyia al Vescomtat de Castellbò i l'Església de Sant Vicens de tres naus mostra un gran poder. Al meu parer presentar aquest llibre en el cor del Bisbat d'Urgell, ha estat un encert per tancar les ferides històriques entre Estamariu i la Mitra d'Urgell. El llibre comença amb un pròleg de Joan Planes, podríem dir el mecenes que ha fet possible el retrobament del tresor. Desprès consta d'articles signats per historiadors diferents que fan conèixer aspectes diversos de Sant Vicenç d'Estamariu. Explicat per l'Albert Villaró llegim l'immens treball de neteja de les bardisses, arços, ortigues i arbres que envoltaven l'absis i que senyorejaven l'interior del temple i el descobriment d'un ull que mirava com els voluntaris desembrossaven el seu entorn. Aquest ull (és l'ull de Santa Àgueda) donaria la veu d'alarma i la il·lusió continguda de trobar pintura romànica. Pere Rovira ens mostra les característiques comunes de les tècnica de la calç i els procediments pictòrics que empraven els pintors romànics transhumants i que podien variar segons el poder adquisitiu de qui els encarregava el treball. Tots els meus acompanyants van coincidir en dir que l'explicació de Montserrat Pagès del Museu Nacional de Catalunya va ser un pel llarga, per a mi va ser fascinant, la seva erudició i la seva capacitat de transmetre els coneixements com quelcom molt sentit i molt estimat; resumint que les pintures murals d'Estamariu estan vinculades a l'Escola de Pedret que marca una fita en l'expressionisme romànic i que reben una segona influència de les pintures ja més evolucionades d'Orcau i Argollell. No tots els autors van parlar a la presentació però no vull acabar sense mencionar l'explicació històrica de Carles Gascón remarcant la importància estratègica d'Estamariu, pels Vescomtes de Castellbò sobre la plana de l'Urgellet i a les portes del comtat de Cerdanya. Si us agrada el Romànic, llegiu el llibre i visiteu Sant Vicenç d'Estamariu. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.