Foto: EL PERIÒDIC

Tothom coneix la història del pollastre que serveix per rebatre la lectura que es fa de les estadístiques. És una ciència imperfecta (ho sento, Alexis). Un pot manipular les estadístiques al seu gust i ningú té tota la raó sobre res. La política és l'exemple perfecte, i la mateixa estadística pot ser negativa o positiva segons la lectura de l'oposició o del partit que mana. Quan Andorra apareix com un dels països més rics gràcies al seu PIB i renda per càpita, no busquin per les butxaques perquè els diners estan en poques mans. ¿De què serveix als EUA ser una potència econòmica? El 2012, aproximadament 46,5 milions de nord-americans vivien per sota del llindar de la pobresa, un 15% de la població i màxims que no es fregaven en gairebé mig segle. Però el titular alarmista ja es va donar el 2011, i el 2012, i un any després, la xifra no varia: Estats Units s'estanca en la pobresa. «No és estadísticament significatiu» ha estat el qualificatiu repetit per l'Oficina del Cens nord-americà. Qui diu aquesta frase té la covardia d'amagar-se darrere l'estadística.

A Andorra hi ha una estadística que em preocupa notablement. Bé, potser la paraula preocupació no és la més encertada, però sí que m'intriga. Sovint els mitjans de comunicació –massa sovint fins a l'avorriment, he de reconèixer– recollim les dades de l'ocupació hotelera, especialment en dates assenyalades, com ponts festius que tenen els nostres veïns, o temporades d'estiu i hivern.

És la història del pollastre. ¿De què serveix, per exemple, una ocupació plena si els preus s'han retallat a la meitat? Estadísticament, per ser correctes, hem de parlar del cent per cent. En realitat, però, la facturació correspon a un 50% d'ocupació. M'ho ha fet veure la meva companya Glòria en el seu article d'avui (pàg. 3), on diu: «L'any passat, els hotelers van presentar el saldo menys negatiu dels últims deu anys, però a un preu bastant elevat amb una caiguda d'ingressos significativa per les davallades de preus i la retallada de la despesa mitjana per persona».

¿És això el que volem? Penso que no. Per combatre l'ambigüitat de l'estadística estaria bé acompanyar l'ocupació amb la facturació. Ep! Que la fórmula serveix també per a altres sectors. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.