• Després de tres setmanes de festa els escolars afronten el final de curs com un ascens al Gòlgota

Foto:

S'ha acabat. Punt i final. Liquidats colònies, campus, casals, cursets de macramé, castells de sorra o d'activitats subàquatiques, estades a casa de familiars a Azuqueca de Henares o a Póvoa de Varzim, horaris creuats, menús diferents, i totes les combinatòries per compaginar les feines dels pares i/o tutors amb les tres setmanes de vacances escolars (dues i mitja segons els nens i una eternitat segons els pares). L'invent de fer aquesta aturada a dos mesos del final del curs escolar ha obligat a pensar en tot tipus de recursos abans de tornar a deixar els nens a la porta de l'escola, sense ser acusats d'abandonament i d'explicar-los que aquell és un edifici bonic on es va a aprendre.

Hi ha hagut famílies que, fins i tot, han invertit tots els seus estalvis a fer un viatge al Carib. Si tenim en compte el que els esperava amb les tres setmanes de vacances, l'amenaça d'un tifó o d'un huracà, ara que és la temporada, era una minúcia. Altres han tancat la botiga i el negoci fins el 5 de maig i així cada cop que passava per davant del restaurant Principal, a la plaça Major de Sant Julià de Lòria, tenia un pensament per a qui va decidir que les classes acabessin abans de Setmana Santa i es reprenguessin passat l'1 de maig. Aquesta aturada té tot l'efecte d'un dragon khan.

Després d'una baixada de relaxació, disbauxa i gresca, ara toca l'ascens al Gòlgota en una recta final del curs que sembla una d'aquelles mítiques etapes del Tour amb cinc ports de muntanya. Tot perquè aquesta setmana els alumnes se sentin com Rick Grimes de The Walking Dead enmig de l'apocalipsi zombi consultant un diccionari. Sensació de desconcert, de caos i de tornar a posar en marxa la maquinària. Adéu a les conspiracions i crítiques de mares al BonÀrea, a la peixateria o a l'Andorra 2000 on la frase més estesa i difosa ha estat: «Ja no sé què fer amb els nens a casa». Per als mestres i professors, les botigues, la granja Pa amb Xocolata, la plaça de la Germandat i altres espais públics, han estat com camps de mines, a evitar, perquè l'afirmació «la gent només recorda les vacances i l'horari que tenim» era un argument molt fràgil davant una horda de mares, i d'algun pare, al límit de l'atac de nervis.

En plena desesperació vacacional, una mare podria haver arribat a obligar els fills a efectuar un treball de camp inspirat en el tema «¿on van els dolents de les pel·lis quan moren? I la conclusió va ser que el film més sanguinari de la història era El retorn del rei de la popular saga d'El senyor dels anyells amb 836 morts. Una altra mare, farta de la inactivitat dels fills i de la seva addició al facebook i altres xarxes socials, els podía haver enviat a comptar les rotondes que hi ha a Andorra. No van poder completar la seva feina perquè cada dia n'apareixien de noves. És posible que hi hagi el cas d'un jove que ha pogut fer en tres setmanes tots els cursets haguts i per haver -- elaboració de cupcakes, aerografia, oboè elèctric... -- i ha tingut temps d'apuntar-se com a voluntari a totes les associacions possibles.

Tres setmanes donen per a molt, fins i tot perquè canviï la moda i ja no em refereixo a aquesta cosa tan cutre com les sandàlies de taló amb mitjons, encara que el calçat sigui Dolce Gabbana. Els adolescents que la segueixen i que volen estar al dia, tot sent fashions, van marxar vestits de hipsters i a la tornada s'han trobat que en els països, on només han fet una setmana de vacances, ara van de normcores. La camisa de quadres, les ulleres de pasta, la gallina com a mascota, el cafè de l'Starbucks en una mà i l'iPod a l'altra han deixat pas a les peces de petites botigues de roba i a combinacions que semblen perpetrades per un daltònic. El primer senyal d'alerta de l'arribada de la nova moda el vaig rebre escoltant un tema de Devendra Banhart al C&A, més propi del Primavera Sound que d'aquell establiment. Els normcores segueixen l'estil de Devonte Hynes de Blood Orange, les samarretes de cotó i els Levi's clàssics.

Ha estat tan sobtat el canvi de tendència que ha agafat els responsables de les botigues de roba d'Andorra amb el pas canviat. En els departaments de màrqueting hi ha estirades d'orelles perquè la campanya «torna a l'escola vestit com Steve Jobs» hauria causat furor. Perquè la durada de les vacances dóna per a fer promoció de motxilles noves i de tot tipus de material escolar, tret dels llibres i de moda. És clar. Ara mateix, ja dubto que el més in sigui l'Abercrombie & Fitch i deixar-se barba.

S'ha saturat tant el mercat que fins i tot en porta el príncep Felipe de la casa reial espanyola. Una tendència ho deixa de ser quan arriba al palau i a la monarquia. ¿Què serà de la barba quan desaparegui dels camps de futbol, de les passarel·les de moda i dels dependents de l'H&M? Però la pregunta més important és: ¿què serà dels nostres alumnes després de tres setmanes de vacances? H

Periodista