• La societat andorrana és tradicionalista, fet que la porta sovint a caure en el conservadorisme

Si analitzéssim la societat andorrana podríem deduir una sèrie de característiques distintives i diferenciadores que la fan genuïna comparant-la amb altres models socials, siguin propers o llunyans. Crec evidenciar que la nostra societat és tradicionalista i que en molts casos això es tradueix amb actituds i corrents conservadores en molts àmbits de la vida, tant pública com privada. Fem el que fem, sempre, perquè és el que ens ha constituït com el que som ara i, per tant, qualsevol canvi que fixéssim i visualitzem de cara al futur donarà la impressió que serà un factor pertorbador, molest i fins i tot causant de moments de patiment i angoixa per a molts.

Bé, en principi això és el que una mentalitat reticent al canvi és el que podria pensar i, per tant, plantejaria les coses d'una manera clarament oposada als que pensem que la renovació i el canvi continuat és un factor generador de noves oportunitats que no podem deixar perdre per cap concepte. Una mentalitat conservadora ens podria fer la següent pregunta: ¿Per què canviar si això ens ha de provocar totes aquestes situacions que no desitgem? ¿Què ens ha de portar a pensar que els canvis socials o polítics són necessaris i fins i tot imprescindibles per l'esdevenir d'una societat ?. El conservadorisme en la seva faceta més comprensible podria sentenciar afirmant el que hem pogut sentir i escoltar en algunes situacions: "¿per què tocar allò que ja funciona?". Aquesta frase pot tenir una bona dosi de raonabilitat de veritat.

És, en certa manera, la visió més benèvola, pragmàtica i funcionalista del que ja està establert i per tant del que no hauria de canviar. És així per a alguns o per a molts, no ho sé, però sento dir que a mi no em convenç. Trobo aquesta afirmació tan immobilista, tan estàtica i tan mancada de vitalitat i d'energia per si mateixa que em fa perdre tot tipus d'alè per il.lusionar-me per la vida i per les coses. No sóc radical però crec que les coses, que les maneres de pensar, que les actituds no es poden aturar mai.

La complaença pel que ja tenim o hem aconseguit no és un punt d'arribada si no un punt de partida per alguna cosa nova, diferent i no diria, tampoc, que en el seu conjunt ha de ser sempre millor. Aquí hi ha un risc, ho reconec, però crec que és la nostra única possibilitat per arribar a ser una societat més viva, més creadora, més transformadora, més activa, més adaptable i més madura. És important saber en quina mesura i a quin ritme són necessaris els canvis i com aquests han de ser adaptats al grau d'assimilació d'una societat en concret.

En tot aquest procés de canvi hi ha uns obstacles que hauríem de superar i podrien ser els següents: 1) El propi caràcter involutiu de la societat. 2) Les mentalitats essencialment dominades per la por al canvi. 3 ) Les oligarquies socials dipositàries de tot tipus de privilegis . 4) El tradicionalisme (es refereix a actituds i pot diferir del propi terme tradició) i el conservadorisme con valors predominants i bàsics de la societat, i que a més a més són indiscutits i indiscutibles. 5) Prepoderància d'una opinió única, unísona i dominant. Tot això és el que ens separa de continuar tal com estem o pel contrari anar a buscar noves fites que poden canviar en gran part la nostra societat i, ¿per què no?, aspectes de les nostres vides. Al cap i a la fi es tracta d'escollir el que volem i el que no volem però del que no es tracta és que de rendir-nos per inanició, per passivitat, per complaença, per conformisme, per cansament i per dir que ja està bé el que ja està fet. Jo espero, no, més ben dit, desitjo i pretenc un país on la força del canvi estigui present en la seva forma de ser, en la seva naturalesa i que això ens porti a tenir una il.lusió de país compartida per molts.

Vice-president dels Verds d'Andorra [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.