La NBA, l'organisme que dirigeix la lliga de bàsquet dels Estats Units, la més important, prestigiosa i millor organitzada del món acaba de sancionar l'amo d'un dels seus equips, Los Angeles Clípers, amb una inhabilitació de per vida, una multa de 2,5 milions de dòlars i la prohibició d'assistir mai més a un partit o a un entrenament del seu equip. El personatge no ha arranjat partits ni s'ha lucrat amb apostes falses ni ha robat la caixa, ni és un defraudador fiscal ni ha assassinat a ningú. Simplement, algú el va gravar recriminant a la seva promesa haver-se fet una foto amb en Magic Johnson. «Pots anar a dormir amb negres», li va dir, «però et demano que no els portis als meus partits». Jo si jo fos ella, l'hauria deixat per imbècil. La NBA ha trigat molt poc en confirmar que les declaracions eren reals i en anunciar la sanció. I molts patrocinadors de l'equip han trigat el mateix temps a retirar el seu suport econòmic a l'equip. ¿I això podria passar a Espanya? Molta gent encara conserva la innocència i encara creu en els Reis Mags –que cal seguir creient– sinó en la independència dels mitjans de comunicació, en l'amor a l'esport dels presidents d'alguns clubs de futbol i en la vigència de l'esperit del baró de Coubertin, fundador dels Jocs Olímpics.

En l'esport espanyol, hi ha presidents que han portat a la fallida als seus equips sense posar un sol euro de la seva butxaca que han defraudat a Hisenda, que han espiat els seus companys de junta i els seus jugadors, que inciten a la violència o empren comportaments violents o xenòfobs de grups violents als que ofereixen instal·lacions en els estadis i els paguen viatges i entrades perquè «donin suport a l'equip». I fins i tot em temo que algú coneix la «tècnica de l'arranjament de partits». Però mai hi ha hagut una sanció que fos deu o cent vegades inferior a la de NBA. Imaginin el que podríem escriure sobre els polítics sospitosos de corrupció, imputats o acusats de delictes que, malgrat tot, segueixen en política o segueixen manejant els fils del «negoci». Per això, la NBA té el prestigi que té i per això, l'esport i la política, en altres llocs, tenen el desprestigi que tenen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.