Foto: EL PERIÒDIC

Primer de maig, amb muguet, el dia del treball es ve celebrant, d'alguna manera, des del 1886. Ha plogut, s'han fet guerres, s'han creat grans organismes internacionals, s'ha decretat aquesta jornada, s'han canviat legislacions i s'ha constituït una cultura dels drets. Del dia de sant Josep Obrer se'n han apropiat els uns i els altres amb proclames i desfilades.

El treball, condemna bíblica a la suor, no es pot eliminar de cap de les maneres. Sempre s'ha de treballar, el que canvia és el seu concepte. Convé insistir que les societats caçadores-recol·lectores són les més eficients, les que treballen menys i mengen més proteïnes, vitamines i minerals. Havent passat ja aquesta dolça etapa, el sedentarisme lligat a la propietat de la terra genera moltes obligacions i dóna moltes oportunitats a la creació de classes socials. Només algunes podien ser ocioses, però, essent aquest un dels principis de les grans diferències.

Un component del conflicte de la societat és precisament el del treball. Vegis, sinó, com quan es parla de la igualtat «de gènere» es tracten molt concretament temes de feina, a dins o a fora de casa. Sobre el món del treball –especialment el productiu– recauen els grans ajustaments econòmics. Avui, quan s'estudia la societat, es manté la diferència entre un treball assalariat i un treball autònom, entre propietaris, empresariat i treballadors.

En el segle V aC, un dels períodes més esplendorosos de l'antiguitat, a Grècia, el sistema esclavista anava de perles. Obres d'art, polítics i savis hi prosperaven. Fins 24 segles més tard, l'esclavitud no va ser abolida, però aleshores s'havia creat una nova classe obrera, menestral, proletària, i procediments productius de massa, industrials, que van servir de base per dibuixar un món urbanitzat, ben diferent, amb serveis.

Voldria també imaginar què passarà d'aquí un segle. Seria suficient per veure com aquestes caracteritzacions del món laboral compartimentades hauran evolucionat. Que lent va tot, però. Acusats en fals d'un atemptat, el 1887 quatre manifestants reivindicatius van ser executats a la forca a Chicago, i foren rehabilitats cinc anys més tard. Demanaven una jornada laboral de vuit hores. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.