De festa a Sant Julià
Aquest diumenge passat hem pogut gaudir tot junt del final de un cap de setmana destinat a celebrar, com cada any es fa a aquesta parròquia, la Fira d'Abril, i del cant de les tradicionals caramelles de Pasqua, tot acompanyat d'un esplèndid i solejat dia de descans. L'acte principal del diumenge va consistir en un arròs de muntanya gratuït per a tothom que es va apropar a la plaça de la Germandat per gaudir de l'ambient d'aquesta festa, seguit d'un ball de tarda amb música flamenca. A més, es podia tastar una varietat de tapes típiques d'Andalusia, a un preu raonable, com el peixet fregit, els calamars a l'andalusa, gambes, etc.
Respecte al cant de les caramelles, cantades amb la finalitat de celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, he trobat a faltar la intenció de recollir menjar amb cistelles i altres eines guarnides amb llaços i cascavells que es fan sonar sota de les finestres per tal de demanar el donatiu, amb el qual podran gaudir més tard els caramellaires d'un àpat col·lectiu com ja havia vist fer a altres llocs a Catalunya. També el dia escollit per cantar-les em va sorprendre, ja que normalment es canten Dissabte de Glòria o els matins del Diumenge i el Dilluns de Pasqua. Però bé, ens trobem en un altre lloc i els costums, com tothom ja sap, varien. En això està la gràcia, en ser diferents els uns dels altres.
Continuant amb les caramelles, no sabem quan i on va començar aquest costum de cantar-les, però hi ha documents que posen de manifest que ja es cantaven al món rural del segle XVI i que les més antigues eren uns goigs dedicats a la Mare de Déu del Roser.
A Eivissa, també es canten caramelles. Jo les he sentit cantar a la missa de la nit de Nadal i a la missa del gall, on expliquen el misteri del naixement de Jesús, però també es canten a la missa de vespre de Pasqua i, en aquest cas, narren el misteri de la mort de Crist durant la missa. Però, com passa a Andorra, tampoc existeix la finalitat de recollir aliments o diners. Per acompanyar les caramelles s'utilitzen els instruments tradicionals del camp eivissenc: la flaüta, les castanyoles, l'espasí i el tambor.
Per a més informació consulti l'edició en paper.