Foto: NOE

Hem viscut la festa de Pasqua i Sant Jordi a tocar a tocar, i això ens ha fet viure molt ràpidament sensacions i emocions, vivències en definitiva que d'altres anys les teníem més escalonades. Com es sabut la festivitat de la Pasqua es movible i es pot donar entre el 22 de març i el 25 d'abril sempre però el primer diumenge desprès de la primera lluna plena de l'equinocci de primavera. Encara teníem el gust de les truitades i de les mones de Pasqua i ens ressonaven els cants de les caramelles que ja se'ns obríen els ulls com unes taronges veient els nostres carrers i places plens de llibres i de roses.

La diada de Sant Jordi que a casa nostra te un sentit reivindicatiu de la nostra cultura, i de la nostra identitat és també per nosaltres el dia dels enamorats, per això ens regalem roses. També des de 1995 el Dia Internacional del Llibre per commemorar la mort de grans escriptors com Cervantes, Shakespeare, o Josep Pla entre d'altres. Obro un parèntesi per recordar el dol per la pèrdua de Gabriel Garcia Márquez una de les plomes més preclares en llengua castellana.

Coincideixo plenament amb l'adéu i homenatge publicat en aquesta finestra per la companya Fabiola Sofia Masegosa. Tancat el parèntesi retorno al tema de la celebració de Sant Jordi que és el patró entre d'altres llocs de Geòrgia, d'Anglaterra i de la ciutat de Moscou. A Catalunya i Andorra la festivitat de Sant Jordi és remunta a l'Edat Mitjana, per aixó és també patró d'Aragó. Segons la llegenda va matar el drac i va salvar la donzella; avui necessitem destruir molts dracs entre ells els propis de casa nostra, com la Privatització de la Sanitat, d'altres de l'Estat Espanyol com el de la intolerància i de la ignorància. S'ha posat de manifest que els que volen crear el problema de la llengua en fan un gra massa doncs Sant Jordi ha estat una mostra de cultura cívica i de convivència pacifica entre les dues llegües oficials de Catalunya, el Català i el Castellà.

Feia goig veure llibres en les dues llengües els uns el costat dels altres i la gent comprant indistintament llibres en català o en castellà. I em ve al cap unes paraules d'Antonio Machado del poema A orillas del Duero que diuen així: «Castilla, desprecia cuanto ignora» . Per últim el gran drac internacional d'un sistema econòmic neoliberal totalment injust.

Per a més informació consulti l'edició en paper.