Ja el tenim aquí. Qui ho hauria de dir, l'han legislat aquells que no el portaven escrit en el programa electoral, evidenciant de nou com els programes no són necessaris en política. L'important a assenyalar és que ha estat aprovat per la majoria dels grups parlamentaris (incomprensiblement el PS s'ha abstingut), convençuts que així Andorra tindrà homogeneïtzat el seu model fiscal (completant la imposició directa de l'impost als no residents i l'impost d'activitats economiques del 2011 i l'impost de societats del 2012). Convençuts que així també s'arribarà a una vertadera obertura econòmica per aconseguir la tant apel·lada inversió estrangera.

L'estratègia és clara, imposar un IRPF d'una baixa recaptació, perquè l'objectiu vertader és signar els Convenis de no doble imposició. És una decisió política de gran calat, del que caldrà veure quins seran els seus resultats que se'n podran extreure. Els detractors més ferms d'aquest figura impositiva, aquesta vegada estaven fora del Consell General. Del debat d'ahir, em va resultar llastimós els qui van menystenir a les persones que s'han manifestat en contra. Segurament si l'IRPF hagués estat un debat preelectoral no hagués estat així; de tal forma que a la fi, la Llei ha acabat passant gairebé sense adonar-se'n.

Si recordem quelcom de similar va passar amb la Llei de la seguretat social, votat per tots els grups parlamentaris al 2008; però aquesta es va haver de modificar tres anys més tard perquè no ens portava pel bon camí. Ara caldrà saber com evoluciona aquest impost, perquè convindrà assentar les seves variables; estar per veure si en els propers anys es pot mantenir el tipus nominal (ara en el 10%), si es mantindran les bonificacions (ara del 50% en les rendes del treball dels 24.000€ als 40.000€), les deduccions, i si finalment es continuarà gravant les rendes mundials.

En tot cas, si bé és cert que l'impost de l'IRPF no serà el que farà vascular l'economia del país, sinó que aquesta depèn de tot el model de tributari; també està clar com l'IRPF suposa un nou pes en l'economia de conseqüències difícils de preveure. Els legisladors ens tranquil·litzen afirmant que així es podran signar el convenis de no doble imposició, però en realitat les conseqüències les desconeixem. I és que els canvis legislatius no són innocus, i sinó que li preguntin al petit i mitjà empresari de com li està afectant l'obertura econòmica. Són com caramels que s'han d'empassar, dels que alguns s'ennueguen i acaben perden el negoci.

El que està clar és que l'IRPF tindrà conseqüències econòmiques importants, i d'entrada, que no és poc, afectarà al 50% de la població assalariada. Però no es tracta tant en pagar o no pagar (perquè es pagarà poc), sinó del rendiment o de les pèrdues que puguin suposar en la resta de l'economia. Com a qüestió positiva, en breu s'entrarà a tràmit parlamentari la Llei de la regla d'or per limitar l'endeutament públic; com a qüestió negativa, i del que pràcticament no s'ha nombrat, un nou caramel: l'intercanvi d'informació fiscal. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.