Foto: EL PERIÒDIC

Demà és Pasqua, i tot i que les nostres preocupacions personals i cíviques continuen, avui us explicaré un conte. Abans però, vull donar tot el meu suport a tantes persones que arreu de les nostres comarques pirinenques es van manifestar el passat dia 11 en contra de la privatització de la sanitat i en pro d'una sanitat pública de qualitat.

Amic lector, el conte que explicaré és un conte d'Occitania i es titula L'Estudiant que aprenia llatí. «Vet aquí que una vegada, quan les nenes portaven trenes hi havia un estudiant que volia aprendre llatí i va demanar al seu pare d'anar al barri llatí de París per estudiar-lo. Son Pare li diu:

–D'acord, et pagaré els estudis.

I aquell estudiant en contes d'anar a estudiar llatí, era sensible als encants de les boniques parisenques i a fe de Déu que es gastava els diners en una vida de bohèmia. De temps en temps demanava diners al seu pare i aquest de temps en temps li n'enviava. El pare però es va donar comte que gastava massa. Tenia un amic a París i l'hi va dir: Hauries de controlar el meu fill a veure que fa amb tots aquests diners.

I aviat va arribar la resposta d'aquell amic, que no va ser gens favorable advertint ben advertit al pare de l'estudiant que de llatí no n'estudiava mica. I quan van arribar les vacances i el noi va tornar de París el seu pare li va demanar si havia fet molts progressos i si havia estudiat molt. El noi contestà:

–I tant, he estudiat molt! ¿Aleshores pots dir alguna paraula en llatí? Preguntà el Pare. -–És clar pare.

En aquell moment eren a l'estable el pare li senyala el cavall i li diu: ¿Com se'n diu d'aquest animal en llatí? Es diu le chevalus. ¿I això d'aquí, la carreta? Bé, la carreta és le carretus. ¿I això, la forca com se'n diu? Bé, el fourchus, pare. Ah, bé, bé no està gens malament, ja veig que has treballat molt, i el fems, ¿com es diu en llatí? Es diu el femus. ¿ I com es diu el camp? Se'n diu el campus. El pare respon: Bé, veig que et defenses prou bé, doncs a partir d'avui agafaràs el chevalus, l'enganxaràs al carretus, prendràs el fourchus i carregaràs el femus, el portaràs al campus i a l'escola no hi tornaràs més.

Vaig passar pel meu prat i el conte s'ha acabat, duia les meves sabates de sagí i se'm van fondre pel camí, i les de vidre per fer-vos ho creure».

Fins aquí el conte del noi que no estudiava llatí, Bona Pasqua a tothom els que fem la truitada, els que mengen la mona i els que canten caramelles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.