Foto: EL PERIÒDIC

Aquesta Setmana Santa, bé el que resta d'ella, aniré a fer un tomb per diferents indrets d'Espanya, fins a arribar a Alacant on penso menjar-me, Diumenge de Pasqua, la tradicional mona, o com nosaltres acostumem a anomenar-la, la tonya de Pasqua, acompanyada de la seva inseparable llonganissa. A Andorra, aquesta mona es podia trobar, no fa molt de temps, a la pastisseria Vives, ara mateix ja no es pot comprar en lloc i jo, per suposat, no vull ni voldré mones de xocolata.

Recordo que quan de petita, Dilluns de Pasqua, em portaven a diferents indrets de la província per tal de menjar-nos la mona. Hi ha llocs molt típics com, per exemple, la Coveta Fumà en El Campello. Ja de més gran, acostumava a anar amb els amics normalment al parc del Tossal a les faldes del nostre Castell de Sant Ferran, un dels llocs més típics d'Alacant per anar a menjar-se la mona.

Després es va perdre la tradició d'anar-hi, però actualment s'ha remodelat per tal de recobrar aquest indret de reunió. D'altres acostumaven anar a les platges de Sant Joan o d'Alacant, a mi m'agradava molt més el camp o la muntanya. I a tots aquests indrets, havia qui feia volar els nostres típics catxirulos omplint el cel de colors i d'alegria. Bonics records! A l'hora de menjar-se la mona, desprès de un petit àpat, el seu ou dur l'esclafaven al front d'un company o un familiar. Sempre algú que fos per tu molt especial. Això, ho fèiem per sorpresa si podíem, sinó havíem de córrer al darrera fins que l'atrapàvem i s'acostumava a recitar o cantar les següents paraules: «Aquí em pica / Aquí em cou/ Aquí em menjo la mona / I aquí trenco l'ou». Després, a la nit, ja farts de tanta muntanya, anaven a la plaça a jugar a corda i cantaven un munt de cançons tradicionals; alguns fins a altes hores de la matinada. Ens costava tornar a casa aquella nit de festa.

Segons la tradició era el padrí o la padrina qui regalava la mona al seu afillat Diumenge de Pasqua després de la missa. Ara, són els més grans qui les compren per als més petits per tal de fer-los un regal o te la compres tu mateix, perquè els grans ara també en mengen, de mones. Bon profit a tothom! 

Per a més informació consulti l'edició en paper.