• La despoblació s'està accelerant hem passat del 2% a l'1% de la població de Catalunya en 50 anys

Foto: noe

Fa pocs dies vaig tenir el goig d'assistir a l'acte institucional del dia de les esquadres del Pirineu i l'Aran que es va celebrar a Puigcerdà. Curiosament, ningú va manifestar la mínima objecció pel recent i sorprenent tancament de la sala de comandament dels mossos d'esquadra del Pirineu, afectant a més de 30 agents ubicats a la Seu d'Urgell.

Aquesta organització policial, a nivell de Pirineu, va ser pionera durant els anys noranta i permetia una organització d'aquest servei públic d'una manera més propera i eficaç, fent-la coincidir amb la vocació de Vegueria del Pirineu. Tot i alguns aspectes a millorar, com és normal, el nivell de satisfacció ciutadana i de resposta dels Mossos al Pirineu era molt satisfactòria.

Sorpresos i indignats per la rapidesa i equivocada decisió del Govern, hem presentat propostes per reclamar el retorn d'aquest servei de direcció des de l'Ajuntament de la Seu i des del Parlament de Catalunya. De moment, sense cap mena de resposta per part del govern de CiU a la Generalitat. De fet, aquesta decisió és una nova estocada a un servei públic a casa nostra sota l'excusa de la crisi que limita la nostra capacitat de reacció davant del context econòmic.

Les dades del nostre entorn són esfereïdores. La despoblació del Pirineu s'està accelerant (hem passat del 2% a l'1% del total de població de Catalunya en els últims 50 anys). La Seu, amb gairebé 600 persones menys els últims 4 anys, és la capital del Pirineu que més població ha perdut. A més, amb unes dades d'atur molt per sobre de les crisis anteriors, té prop de 1.000 aturats. L'Alt Urgell és la segona comarca del Pirineu i Aran amb un percentatge més alt d'atur, amb un índex d'envelliment i emigració dels joves superior a la mitjana de Catalunya (amb un 20% de persones amb més de 65 anys a l'Alt Urgell). A més, en 20 anys, l'Alt Urgell ha passat de ser la 3ª en renta per càpita del Pirineu (superada només per la Cerdanya i la Vall d'Aran), a ser la més pobra. (segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya).

Aquestes dades socioeconòmiques, juntament amb els tancaments del laboratori de Salut Ramadera, les Delegacions de la Generalitat al Pirineu, el Comandament dels Mossos, les especialitats mèdiques hospitalàries, la supressió del transport gratuït pels pobles agregats, la falta de suport al sector agroalimentari del territori o la manca d'inversió, entre d'altres, augmenta la fractura territorial entre les grans metròpolis i les zones rurals o de muntanya.

La recentralització de serveis públics i la falta d'inversions bàsiques està accelerant l'empobriment, la despoblació i l'envelliment dels pobles més allunyats. Una dinàmica que cal invertir amb un projecte decidit pel Pirineu.

L'actualització de la Llei de Muntanya, després de 30 des de la seva aprovació, hauria de ser una eina fonamental per definir les polítiques públiques del nostre territori. Així com, la creació d'ocupació a través del turisme de muntanya o la Marca Pirineus, la implantació d'una política industrial pròpia, el suport al sector agroalimentari o la valorització del patrimoni arquitectònic d'arreu del Pirineu i l'Aran. També la potenciació de la gastronomia pròpia, l'artesania, la natura o el comerç, entre d'altres, els quals necessiten d'una aposta clara i amb els recursos necessaris. A més, assistim amb resignació, al desistiment de la candidatura dels JJOO d'Hivern Barcelona-Pirineus o la supressió de la setmana blanca a les escoles, que tan ajudava a les nostres estacions d'esquí.

Per últim, voldria lamentar la manca d'unitat i de consens entre les diferents forces polítiques de les diferents valls del Pirineu alhora de reclamar els manteniments de determinats serveis públics i d'impulsar un projecte de futur per casa nostra. Necessitem sumar esforços per superar les dificultats actuals i construir un projecte de futur per tots els pirinencs i pirinenques. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.