La carrera d'Esperanza
Fent bo el consell d'Orwell –la tasca d'un periodista decent és restablir l'obvi–, caldria dir que en deixar plantat a l'agent de mobilitat que li estava multant i donar-se posteriorment a la fuga és probable que Esperanza Aguirre hagi engegat en orris les expectatives polítiques que alimentaven l'alt grau d'acceptació que reflectien les enquestes. Qui ha estat ministra, presidenta del Senat i de la comunitat madrilenya i segueix sent presidenta del PP a la capital, està obligada a ser una ciutadana exemplar .
L'incident ha vingut a posar en relleu que un mal moment el pot tenir qualsevol però també que no es pot anar sobrat per la vida. El caràcter és el destí. En el cas que ens ocupa el bo d'Aguirre –la seva espontaneïtat, la franquesa a l'hora d'expressar– té una contrapartida: li agrada confrontar, té un rebuig molt madrileny tirant a xulesc que coneixen bé els que han seguit els debats de l'Assemblea de Madrid .
Aguirre va ficar la pota en estacionar on no devia i va reconèixer l'error. Però després li va faltar paciència i temprança. Paciència per donar temps que l'agent emplenarà els tràmits que aparella la sanció i temprança per acceptar l'habitual homilia post multa. La bronca. Per això es va donar a la fuga. Per això i –segons va dir– perquè va interpretar que la premiositat de l'agent acollia un afany ocult: aconseguir-les. Aguirre caçada a la Gran Via infringint les normes de trànsit. Sembla que també aquí va errar ja que el normal en aquests casos és que el conductor esperi fins omplir tots els passos de la denúncia . Aguirre va marxar i per més inri va tombar la moto de l'agent. La posterior persecució fins al seu domicili completa el retaule de despropòsits.
L'honora que hagi demanat perdó, però el to utilitzat en algunes de les declaracions suggereix que no ha comprès la transcendència potencial del que ha passat. A l'estar sotmès a l'escrutini dels ciutadans, un polític ha d'acceptar que la seva conducta ha de ser irreprotxable. En qualsevol circumstància. És probable que una cosa tan ximple i quotidiana com la pressa que va desencadenar l'incident es converteixi en el principi de la fi de les seves aspiracions a l'alcaldia de Madrid.
Per a més informació consulti l'edició en paper.