Foto:

Certament hi ha bisbes i bisbes com hi ha persones i persones. Si la setmana passada em queia la baba parlant de Pere Casaldàliga, avui em cau l'anima als peus parlant del Cardenal Rouco Varela. Per ser cardenal s'ha de ser bisbe i per ser bisbe s'ha de ser capellà i per ser capellà de la nostra Església s'ha de ser catòlic i sobre tot s'ha de ser cristià. I al meu entendre Rouco Varela, encara que sigui capellà, bisbe i cardenal n'és molt poc de cristià. No és cap acudit i és molt trist, i em fa molta pena i alhora ràbia, haver de dir que un bisbe no actua segons els principis evangèlics. Ser cristià entre altres moltes coses implica respecte als altres, acceptar les diferències i no creure que ningú és millor que ningú qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Ser cristià implica el compromís de treballar per la pau i evitar els enfrontaments violents. Ja coneixíem la trajectòria de Rouco Varela que des de la presidència de la Conferència Episcopal, ens havia mostrat un tarannà reaccionari, ancorat en una visió, al meu entendre, poc ecumènica de l'església; tarannà que amb l'arribada del papa Francesc va començar a trontollar i per tant podíem esperar alguna atzagaiada de les seves ara que se l'hi ha acabat el seu mandat sobre l'Església espanyola. En veure que va perdent poder deu pensar que ja no tindrà tantes ocasions de continuar predicant el nacional–catolicismo franquista. Els funerals d'Estat d'Adolfo Suárez van ser per a ell un marc propici i el va aprofitar; en el sermó de la missa ens va mostrar la seva cara més negra fent apologia de la guerra. Considero que es va passar mil pobles en fer un al·legat al retorn d'una guerra civil en referir-se a fets i a realitats que van causar la guerra civil i que la poden causar. La coincidència ideològica amb el PP és total negant-se a condemnar l'aixecament militat del 18 de juliol de 1936. Si no fes plorar faria riure que en el comiat al president Suárez, home de concòrdia i de respecte, es justifiqui la guerra. En lloc de fer un sermó, va transformar l'homilia en un discurs polític i com sempre en l'esperit més jacobí i retrograda dels que enyoren l'uniformisme franquista al relacionar les legitimes aspiracions de les comunitats històriques com el germen d'un nou possible enfrontament entre espanyols. Quina Barra! Fa una intromissió en el debat de les relacions entre Catalunya i Espanya i ens nega el dret a decidir; com a catalana em sento insultada alhora que penso que fa un flac favor a l'Església. Estic d'acord amb el col·lectiu català de catòlics de base d'Església Plural que considera que les afirmacions del bisbe de Madrid són «d'una gravetat i perversitat immensa».

Per a més informació consulti l'edició en paper.