• L'acció individual a través del creador, de l'intel·lectual o autor constitueix la base de l'acció cultural

Foto:

Hi han tres maneres bàsiques d'acció cultural o de possible actuació en el món de la cultura. Una és l'acció institucional i de mecenatge o empresarial, la que disposa dels recursos econòmics i els principals continents o llocs, mitjans i espais on aquesta s'exposa o es realitza. El seu lligam amb l'usuari cultural és indirecte.

Una altra és l'acció associativa, és a dir, la que representa la cultura de base perquè sorgeix directament de la societat civil i és la que proposa contínuament nous projectes del que cal fer perquè coneix les necessitats directament. El seu recurs és la tradició i la imaginació i els seus mitjans no són altres que la voluntat i la il·lusió de fer a través dels recursos humans disponibles. El seu lligam amb el receptor de la cultura és directe.

Finalment l'altre tipus d'acció cultural és el que sorgeix de l'acció individual.

Aquesta és l'acció més distant de l'usuari final, i per tant menys eficaç a nivell de connexió amb la realitat però és la més creativa o reflexiva i per tant és la impulsora o la que es troba a la base de qualsevol acció cultural. És la que controla i crea el contingut cultural capaç de renovar els vells continguts i per tant en la seva creació de noves propostes es troba a l'origen de la cadena que suposa l'acció cultural.

Aquestes tres maneres d'acció cultural són diferents però no són deslligades i podríem dir que estan interelacionades ocupant els perímetres d'una circumferència i tenen connexió directa entre sí. Les tres són necessàries per a una acció cultural global normal, equilibrada i desitjable.

Les tres, però s'han de manifestar independentment i amb llibertat d'acció de les altres.

L'acció individual a través del creador, de l'intel·lectual o de l'autor o intèrpret, constitueix essencialment la base de l'acció cultural, el primer element amb capacitat de generació de cultura. Aquesta acció cultural però necessita dels mitjans de que disposa l'acció institucional per ser produïda o simplement divulgar i també de l'acció associativa per ser dirigida eficientment i digerida i redistribuïda socialment.

L'acció associativa constitueix el marc essencial per a discutir, contradir, reformular, proposar i divulgar l'acció cultural i també per a crear un substrat base dins la societat i que canalitzi el fruit de la primera creació cultural com també afavoreixi l'aparició de nous creadors individuals que augmentin els potencials de l'acció individual.

L'acció institucional i empresarial amb els seus recursos econòmics i mitjans ha de crear els marcs idonis per fomentar i divulgar a nivells més enllà dels purament socials la creació cultural i ha de recolzar que les altres dues accions es puguin desenvolupar amb normalitat.

Per tant hem de saber diferenciar els tipus d'acció cultural i no barrejar-los.

Els tres són necessaris i cadascun té prou feina a fer per no trepitjar els àmbits dels altres. Cap dels tres es troba en competència perquè cap d'ells pot assumir el paper dels altres. La ignorància de qualsevol d'ells per un altre condueix només a que el sistema global i l'acció cultural, sigui menys efectiva per a tots, que els esforços hagin de ser majors i els resultats menors. Malgrat el seu lligam els tres són independents i han d'actuar talment dins del marc dels convenciments que els porten a existir i a actuar.

La cultura, és a dir, l'activitat que es dedica a la promoció del pensament i el coneixement ja sigui divertit o no, és una matèria primera apreciada dins del món econòmic actual, amb la qual també s'especula.

La cultura és també un element de prestigi i de retrobament per a qualsevol societat que vulgui tenir futur.

La cultura té, com més prestigi, més capacitat d'arribar als ciutadans, i per tant és un motor potent d'integració.

Les subvencions són necessàries per establir una base i sostenir l'aparició i el desenvolupament dels creadors.

Les subvencions no són per sí soles un jou de dependència. Hi ha uns llindars mínims a respectar que són garantia del respecte mutu i d'unes regles de joc mínimes equivalents tant a la cultura com en altres àmbits (esports, sectors econòmics deficitaris, etc.)

El problema de l'acció associativa avui no és el de disposar de més o menys independència sinó el de poder disposar d'aquests mínims que assegurin l'existència en igualtat de condicions i amb les mateixes exigències que es tenen per altres entitats o associacions d'altres àmbits que els culturals, per a poder dur a terme l'activitat associativa amb unes mínimes garanties d'eficiència en benefici de tota la societat.

I el mateix es pot dir per a l'acció individual.

Si l'acció empresarial ha d'estar encebada per a poder funcionar en el sentit de motivada, i hi ha molts tipus de motivació, l'acció institucional ha d'entendre's com una inversió necessària i no el simple acompliment d'unes obligades activitats pel lleure, la identitat o d'una malentesa modernitat.

La manca de model cultural fins avui ha d'ésser corregida urgentment.

Cal dissenyar i pactar un model cultural coherent, adaptat al país i que afronti tots els aspectes i sigui estable i consensuat àmpliament entre els sis agents que vertebren el món cultural. A les institucions públiques o privades, l'educació i l'associacionisme, en una primera etapa se'ls hi han afegit els mitjans de comunicació, el mecenatge i els creatius incloent als intel·lectuals. I elaborant aquest, cal actuar decididament anant assolint els diferents objectius proposats.

Aquest model ha de fonamentar-se sobre quatre pilars: el primer retornar el sentit de país a la societat andorrana que s'ha articulat històricament entorn al diàleg, a la solidaritat i a la voluntat de ser; el segon assolir un equilibri entre tots els sis sectors que permeti un funcionament harmònic conjunt i entre cadascun d'ells; el tercer la recerca del prestigi i la universalitat des de la identitat i la territorialitat d'Andorra; i el quart recuperar l'ús majoritari del català en tots els àmbits fomentant la seva versió andorrana passada i de futur.

Aconseguir aquest model i l'ajustament de la legislació, reglamentació o marc que l'ha d'acompanyar és prioritari, essencial i possible avui encara més en l'actual marc de crisi. Dins d'aquest model cultural hi ha nombrosos detalls a proveir. Entre altres la llei del mecenatge pendent, el suport a les despeses de funcionament de les associacions culturals, el franqueig postal gratuït pels enviaments postals culturals, l'exempció o recuperació de l'ISI per les publicacions culturals, el suport a les publicacions, la disponibilitat de suport digital, la presència als mitjans de comunicació públics i privats, la gravació i retransmissió dels actes culturals de manera diferida per la televisió nacional, les assegurances dels actes, el voluntariat cultural, el suport a les xarxes culturals a l'interior o amb l'exterior, el suport a les seus socials en edificis públics, la gestió possible de serveis públics delegats, la promoció de la música en català, l'elaboració d'una enciclopèdia andorrana en suport digital, la cultura al carrer en els noms dels carrers, escultures, edificis i altres indrets d'interès visualitzant-la i fent present el país, l'accés lliure als museus públics, l'obertura dels museus i monuments tots els dies festius, la millora de la distribució de les publicacions, la normalització del cinema en català, l'establiment de quotes d'emissió en català en tots els mitjans audiovisuals amb presència a Andorra, l'ampliació seductora però efectiva de la llei d'ús del català, la nacionalització dels correus andorrans i l'ingrés a la Unió Postal Internacional, la creació del Museu andorrà d'art i cultura, la creació de la filmoteca nacional, la recuperació paisatgística dels rius en els trams urbans, la realització dels entorns de protecció dels monuments pendents, la realització dels programes de protecció de tots els nuclis tradicionals i la recuperació o reclamació de l'exposició del patrimoni que es troba fora d'Andorra i la seva decidida divulgació.

Conjuntament a la reclamació d'aquest model cultural, equilibrat dins seu, cal exigir de la resta d'àmbits d'administració l'atenció cap a la cultura i l'educació i el seu equilibri pressupostari amb la resta de sectors dels quals s'han d'ocupar per a la defensa de l'interès general. El futur passa per a la cultura i l'educació que avui sembrem. H

arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.