Foto:

La primera vegada que vaig escriure en aquesta finestra sobre Pere Casaldàliga, era al març del 2006 amb motiu del lliurament del Premi Internacional Catalunya per part del president Maragall. Des que a finals del segle passat, vaig llegir Descalç sobre la Terra Vermella de Francesc Escribano, el bisbe de Säo Fèlix do Araguaia em va atrapar profundament per la seva actitud, el seu pensament i les seves obres. En aquesta segona ocasió el motiu em ve donat per la minisèrie i pel documental que TV3 ens ha mostrat aquesta setmana. Un treball, la minisèrie, fruit d'una coproducció catalana-brasilera de Minoria Absoluta i Raiz Produçoes on han posat imatges a Descalç sobre la terra vermella i la senzillesa de Casaldàliga ens ha mostrat que una altra església és possible. Remarcaré tres aspectes de la seva personalitat, ara malalt de parkinson. En primer lloc el compromís social, Per a ell l'Evangeli, la Bona Nova era i és apropar-se a la gent, viure com ells, compartir el que es té. Per això es dedica en cos i ànima a treballar a favor dels més pobres de la regió del Mato Grosso al Brasil, on en el últim terç del segle XX es vivia un neofeudalisme i els latifundistes volien més i més terres i esclavitzaven els treballadors. On defensa el respecte a les persones natives, mal anomenades indis i lluita pel reconeixament dels seus drets. En segon lloc el seu pacifisme, davant de tantes i tantes agressions personals i col·lectives que ha rebut, mai ha estat partidari d'emprar la violència per aconseguir els drets que reclamava. En tercer lloc i vinculat als altres dos, la seva talla intel·lectual com a pensador cristià, com a filòsof de la teologia de l'alliberament. Ha escrit en català, castellà i portuguès un reguitzell d'obres amb un denominador comú: la injustícia de la pobresa. Casaldàliga és un teòleg de l'alliberament, la Teologia sorgida desprès del Vaticà II a Llatinoamèrica on les diferències socials eren i són immenses. La Teologia de l'Alliberament articula una unió entre la teoria marxista de les causes de l'injust repartiment de la riquesa, el gran pecat social, i l'esperit evangèlic amb una visió espiritual i transcendent del cristianisme. En denunciar com a causa principal de la pobresa la violència institucional xoca de ple amb els poderosos de la terra. Per acabar dir que Pere Casaldàliga és un gran poeta, tinc a les mans la felicitació en vers que va escriure el Nadal del 2013 i any nou 2014 i que comença així: «Encara no hi ha lloc per ells ni a Betlem ni a Lampedusa». Jesús no va trobar lloc a Betlem, ells, els pobres de la terra no en troben tampoc a Lampedusa H

Per a més informació consulti l'edició en paper.