PUBLICITAT

Adolfo Suárez

ALEXIS ESTOPIÑÁN
[email protected]

És del tot curiós observar com després de la mort es revela millor l'abast de la vida d'un home. Ja ho deia un dels set savis de la Grècia antiga, Solon, que afirmava que no era possible valorar la fortuna d'un home viu, doncs el destí i la fortuna són massa capritxoses, i per tant, solament poden ser valorats una vegada l'individu ha mort. Això li deia a qui va ser l'home més ric del seu temps, el rei Cresos, el qual abans de morir va caure en desgràcia.

Adolfo Suárez en una entrevista afirmava que en les valoracions de la seva vida política hi havia quantitat d'inexactituds i erros de perspectives, i que convindria esperar el que diria la Història després de 30 o 40 anys.

Dels innumerables articles que s'han dedicat a la figura de l'expresident espanyol, mort aquesta setmana, després d'una lluita de més de deu anys contra l'Alzeheimer, em quedo amb el seu epitafi: «La concòrdia va ser possible».

La valoració de l'acció política d'Adolfo Suárez revela com el present penalitza, i molt, als que es neguen a posicionar-se en el blanc o en el negre; als que intenten veure les coses des de diferents angles per cercar un punt d'encontre comú.

Però de voltes, a aquests la història els converteix en llegenda. I és que la política (la quina s'escriu en majúscules) no és per a curts de mires que solament pensen en l'interès immediat.

Suárez va saber reconèixer els altres subjectes polítics ningunejats per la dictadura, i va ser restablir la democràcia i l'actitud democràtica per abordar les reformes del seu país.

Això és fàcil de dir, però difícil de gestionar. Perquè avui dia, la política no sols és equilibri d'interessos, de lobbys, i de supervivència en l'economia de mercat i les normes internacionals.

Avui la política també té que tenir en compte la ciutadania i el respecte pels seus drets, i això a casa nostra, encara és més d'obligat compliment.

No fa falta sortir de la dictadura per mantenir aquesta actitud; la política hauria d'estar més aprop de la ciutadania.

 


Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT