L'actuació de Nicolas Sarkozy a França promovent l'expulsió dels roms no ha estat fruit de l'atzar; un polític avesat en les tècniques de la comunicació i usuari habitual de les provocacions per esdevenir al màxim mediàtic, i tradicionalment emparat per equips de professionals, no pot establir una mesura tan impopular sense saber que es desfermarà una tempesta.

Això és el que m'explica una amiga francesa. Ella, que es mou professionalment en el camp de la comunicació política, veu clarament l'estratègia rere la polèmica, una estratègia volguda i planificada.

Em comenta que, tot i les notícies que apunten a una represa econòmica, el dia a dia de la població francesa es troba molt lluny de l'optimisme i que la seva realitat no és més que un conjunt d'impressions i experiències negatives: l'atur, que tot i estabilitzat (gràcies al treball eventual) ja ha sobrepassat els llindars esperats, així com la falta de control del mateix i els abusos que se'n deriven; la reducció del consum de les famílies i l'increment del preu dels productes bàsics; els impostos generalitzats que toquen tots els sectors de la població excepte les grans fortunes que, gràcies a les mesures d'exoneració promogudes pel govern Sarkozy, gaudeixen d'uns avantatges extraordinaris; la despesa administrativa, no sempre justificada i sempre mal valorada, quan esclaten escàndols de comissions, d'estudis innecessaris o de prebendes; l'onada de suïcides a France Telecom i les pressions, cada cop majors, fetes als treballadors per incrementar objectius de negoci; l'exclusió social i la violència en els barris perifèrics de les grans ciutats, i un llarg etcètera.

La situació de crisi obliga el govern a prendre mesures de reducció de la despesa extremadament impopulars. Així, diu, l'expulsió dels roms arriba a punt per desviar l'atenció, tot i acontentant els ciutadans més ultradretans, cada cop més nombrosos.

La pregunta que em queda és: ¿com evolucionarà França, la tradicional terra de les llibertats?

Per a més informació consulti l'edició en paper.