Foto: EL PERIÒDIC

Si hi ha alguna cosa que aconsegueix trencar la monotonia del dia a dia, son les anècdotes. I només cal obrir una mica els ulls, o gaudir d'un informant que estigui situat en un lloc on hi passi molta gent, per a poder-ne gaudir, ja que les persones som veritables màquines de generar-les. La setmana passada, arribaven dues brasileres a l'estació d'autobusos d'Andorra la Vella. Amb tota normalitat van mostrar un abonament a la persona que es cuidava de dispensar els tiquets, ja que buscaven un hotel i no sabien com arribar-hi. En llegir el nom, com que no l'havia sentit mai, l'home es va pensar que es trobava al Pas de la Casa. Desprès de molt buscar, però, aquell hotel no figurava enlloc. Un enigma d'aquestes característiques va comportar un certs moments de preocupació a l'estació. ¿Com podia ser que, aquell hotel, no figurés enlloc? Per tal de trobar la solució, van tornar a llegir l'abonament. Era cert que les dues turistes havien pagat una reserva a Andorra, però en aquest cas en la petita ciutat de la província de Terol. El que les atenia, els va mostrar el seu error, gens evident per a aquelles dones naturals del Brasil. Per tal de fer-les adonar del seu error, va caldre ensenyar-les en quin lloc del mapa es trobava el seu hotel. Per com me la van explicar, no dubto que m'hauria agradat veure la cara que els va quedar.

Pocs dies abans, un parell de viatgers arribaven a destí amb dues maletes negres, i molt lluentes. Com si volguessin emular les aventures d'un conegut anunci de cafè, van intercanviar-les. En arribar a casa, un cop obertes, van adonar-se'n del seu gran error. Un error que és va fer més palès quan un d'ells va comprovar com les seves pertinències s'havien convertit en llenceria fina. Per tal d'intentar esmenar la confusió es van cuidar de retornar les maletes al seu destí. Un cop allà i encara que pugui semblar del tot impossible, es van tornar a equivocar. Les maletes equivocades van repetir trajecte. El que no m'han explicat és si existeix la possibilitat de que aquella llenceria fos addictiva.

Però si hi ha persones capaces de generar anècdotes, aquestes són els nens. En una conversa informal va sorgir el terme lesbiana. La previnguda mare va decidir demanar-li, al seu fill de deu anys, si sabia que volia dir aquella paraula. –«És quan dues dones s'estimen»– va respondre el nen. Com que la conversa ja estava encetada, la mare va demanar-li si també sabia definir un gai. –«Un home que estima a un altre home»– obtingué com a resposta. El que no s'esperava la mare, era el que li respondrien en el moment de fer el que seria la següent pregunta lògica. ¿I un hetero, ¿que saps que és? I el nen va respondre: « ¿El que fa la llet?» 

Per a més informació consulti l'edició en paper.