Foto: EL PERIÒDIC

Aquest diumenge ens ha deixat un dels pioners de la democràcia espanyola: Adolfo Suárez González. Jo, més enllà d'ideologies polítiques, volia recordar l'Espanya de la qual ens va treure juntament amb Sa Majestat el rei Don Juan Carlos de Borbón i Borbón. Una Espanya encara conformada amb les estructures polítiques del franquisme. Suárez va canviar aquesta Espanya, va desmuntar les seves estructures obsoletes i dictatorials i va pilotar la transició cap a una democràcia constitucional. Acabada aquesta feina, va legalitzar els diferents partits polítics, tant de dretes com d'esquerres, i també els sindicats; obrint d'aquesta manera les portes a la llibertat d'ideologia política de tots els espanyols i als oblidats, així com menyspreats, drets de tots els treballadors. Totes aquestes reformes les va efectuar en només dos anys i mig, malgrat la intensitat dels esforços que posaven l'extrema dreta i el terrorisme d'ETA i del GRAPO per tal d'impedir-ho. Pensem el que pensem de les conviccions polítiques de Suárez, de la seva persona, de com va portar a terme totes aquestes disposicions, o de la seva ideologia, Suárez es va dedicar enterament a la defensa de la democràcia, en la que creia plenament, i de l'Estat de Dret, de la mateixa manera que va protegir la unitat i la diversitat d'Espanya. Un cop conclòs aquest treball de reforma institucional va conduir el país a les primeres eleccions democràtiques de la seva història, el juny del 1977. Les quals va guanyar al capdavant del partit Unió de Centre Democràtic (UCD) convertint-se així en el primer president de la democràcia espanyola.

Per tot això, és normal que, tot i les crítiques d'algunes persones que no coincideixen ideològicament amb l'home polític, es rendeixi un homenatge a la persona que va canviar el rumb d'Espanya traient-la del més fosc ostracisme polític. Suárez, sigui com sigui, sempre ocuparà un lloc molt important dins de la història espanyola.

Per a més informació consulti l'edició en paper.