PUBLICITAT

Ni aquí ni a Sebastopol

PEDRO H. CALVO
Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

L'escenari de les relacions internacionals, a hores d'ara del segle XXI, no pot ser més desolador, ho mirem per on ho mirem. La palma se l'emporta el conflicte protagonitzat per Vladimir Putin, amb la preanunciada annexió de Crimea a Rússia, assumpte sobre el qual no és fàcil pronunciar-se, si es té en compte, com acaba de recordar Gorbatxov, que Crimea era russa i que va ser la Unió Soviètica la que va organitzar el gran embolic, sobre la base que en aquells temps el mateix els donava, perquè Rússia, l'URSS, Ucraïna, Crimea, etc... tot era el mateix per al bloc comunista. De manera que jo no em sento autoritzat a donar-li la raó a ningú, perquè la Història és el que és.

El que sí dic és que ningú té dret a organitzar el món i corregir les fronteres pel seu compte, comptant com comptem amb l'ONU, l'Organització de les Nacions Unides. Si l'ONU no vol o no pot resoldre aquest tipus de conflictes, caldrà canviar els seus fonaments o inventar un altre àrbitre que regeixi el món. És a dir, que fallen els fonaments, de manera que caldria començar per canviar-los.

La desolació de l'escenari internacional també la patim aquests dies amb l'escombrada que el Govern vol fer de la justícia universal. El jutge Santiago Pedraz, amb la raó jurídica i moral a la mà, no accepta l'atropellament i intenta posar remei almenys en el que està al seu abast, que és la seva oposició a col·locar una llosa sobre l'esperança que es faci justícia amb José Couso, salvatgement assassinat per militars d'USA a l'Iraq onze anys enrere. I no es moren de vergonya els culpables de l'obús, a Espanya i als EUA .

I aquest escenari nefast de l'actualitat de les relacions internacionals es completa amb el drama de la immigració, que aquest dimarts passat va conèixer la cruïlla de 500 éssers humans per Melilla, jugant-s'ho tot i disposats a la gran decepció després del seu somni de fer el salt per entrar en una vida nova i bona. Com si el món sencer no fos de tots els éssers humans i no propietat privada de ningú, ni aquí ni a Sebastopol, mai més oportuna que avui aquesta imatge literària. 


Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT