• La Mitra va jugar malament les seves cartes. Molt malament. Defensava coses indefensables

Foto: EL PERIÒDIC

A principi dels anys 80 les institucions andorranes estaven controlades amb guants de seda i mà de ferro pels coprínceps. Al carrer hi havia un ambient d'indignació per manca de democràcia i per l'ús que els coprínceps feien de la justícia i d'altres institucions que controlaven als crítics del regim.

Després de molta pressió popular va començar la que s'anomenava popularment com «la reformeta» de les institucions.

El primer pas va ser la creació del Consell Executiu el 1981, una mena de Govern lligat de mans i peus. Una reformeta imposada amb tot l'estil imperant en l'Andorra predemocràtica dels coprínceps d'aquella època. Va ser feta per un Decret signat pels Delegats Permanent i els Veguers. No es van dignar ni a signar-la els coprínceps, com fan ara amb totes les lleis aprovades pel Consell o com es fa en reformes d'institucions de qualsevol Estat de Dret. Tampoc va passar per cap tràmit parlamentari al Consell General. No ho necessitaven, el poder de l'Estat era només dels coprínceps.

L'articulat del decret tampoc ocultava res d'aquelles formes de fer. Textualment deia que la sobirania era dels coprínceps, i no del Poble Andorrà (......). I també deia que qualsevol decisió del Consell Executiu contraria a l'opinió dels coprínceps era nul·la de ple dret. (sic). Fins i tot la dictadura franquista guardava millor les formes que la nostra.

Dins d'aquest ambient enrarit va sortir el Grup andorrà Europa, format per Simó Duró, Roger Rossell i jo mateix, que varem aconseguir, desprès de molts mesos d'esforços personals, que vingués una comissió d'enquesta del Consell d'Europa a analitzar com funcionava la democràcia, la separació de drets i el respecte dels drets humans al nostre país. Uns drets i una separació de poders que van ser la gran aportació de la revolució francesa a la democràcia, 2 segles abans, i que el Copríncep Francès aplicava amb tot el pes de la llei al nord del Pas de la Casa però no sempre al sud. Andorra encara no formava part del Consell d'Europa.

Vull recordar algun exemple paradigmàtic del poder feudal i absolut que tenien els coprínceps fins aquell moment:

–El poder executiu: els seus Veguers manaven la Policia. (El Govern havia de posar seguretat privada a l'edifici administratiu davant la manca de confiança d'una institució que pagava però no controlava).

–El poder legislatiu: els Veguers i Delegats Permanents dels coprínceps decretaven lleis i normes que ni tan sols es votaven al Consell General i que no es publicaven mes enllà del taulell d'anuncis de les dues Vegueries, com el Codi de Procediment Penal. (El BOPA es va crear a corre cuita poques setmanes abans de l'arribada del Consell d'Europa amb ànims de semblar un país més transparent i democràtic).

–El poder judicial: els coprínceps nomenaven a dit els jutges de totes les instàncies, bastants d'ells sense formació en dret. Els Veguers també feien personalment de jutges penals.

Dit d'una altra forma, el Veguer ordenava la teva detenció a la seva policia, i et jutjava ell personalment segons la llei que ell havia escrit......

Sortosament la Constitució els va abolir.

La comissió del Consell d'Europa va venir l'abril del 1989 i es va entrevistar amb molta gent de diferents àmbits, com representants dels coprínceps, polítics i gent del carrer, que els hi van exposar les seves inquietuds i les injustícies que patien.

El Memoràndum del Consell d'Europa demanava una reforma on:

–La sobirania es tornés al poble andorrà.

–Les reformes es fessin de comú acord entre els coprínceps i el Consell General.

–Es reformés la llei electoral per fer-la més democràtica.

–S'apliquessin de forma efectiva la declaració dels Drets Humans que s'havia incorporat a l'ordenament jurídic andorrà el 29 de març del 1989, dos mesos abans de la vinguda del Consell d'Europa.

–Es legalitzessin els partits polítics i els sindicats, prohibits pels coprínceps des de les vagues de la construcció de Fhasa dels anys 30.

–I es flexibilitzessin les regles d'adquisició de la nacionalitat andorrana

Els andorrans, amb la vinguda del Consell d'Europa veiem la llum al final del túnel, però seguíem a dins.

La Mitra per la seva banda va intentar bloquejar l'aprovació del memoràndum a Estrasburg, per no perdre aquests poders terrenals anacrònics. I ho va fer demanant a un diputat del Consell d'Europa, anomenat Carlos Fabra, membre del Partit Popular Europeu, que fes un informe que defensés la bondat del status quo existent.

Per situar al lector, aquest senyor ha sortit molt als diaris espanyols durant l'any passat per les seves trifulgues davant altes institucions espanyoles a canvi de sucoses quantitats, i per haver estat condemnat a quatre anys de presó. És també conegut per fer a Castelló l'únic aeroport del món fet per anar a passejar i no per aterrar avions.

La sessió plenària del Consell d'Europa on es va aprovar la resolució d'Andorra va tenir lloc el maig del 1990. En aquella sessió a Estrasburg hi havia membres del Consell General, del Govern, representants dels coprínceps així com altres andorrans entre el públic, a més del signant d'aquest article. Va ser un dia històric per a Andorra on s'iniciava el retorn de la sobirania dels coprínceps al Poble Andorrà.

El senyor Fabra, convenientment alliçonat, va demanar la paraula al ple i va explicar el seu informe, alternatiu a l'oficial, on explicava que Andorra hi havia eleccions, partits polítics, sindicats, respecte total als drets humans, etc. En definitiva érem un exemple de democràcia a seguir.

Quan va acabar el seu exposat, va demanar la paraula un dels membres ponents de la comissió que havia vingut a Andorra i estudiat a fons el problema, l'italià Stegagnini, també membre del Partit Popular Europeu, com Fabra, amb molt bones relacions amb la Santa Seu, i amb un sentit democràtic molt ben assentat, que va posar de volta i mitja al sr Fabra. Tant i així que ni el propi Fabra va sentir-se amb forces per votar a favor del text que ell havia preparat ni de votar en contra de l'informe del Consell d'Europa. El nostre text es va aprovar per unanimitat del ple de l'Assemblea General.

La Mitra va jugar malament les seves cartes. Molt malament. Defensava coses indefensables i es rodejava de gent impresentable. Va seguint posant pals a les rodes durant la comissió tripartida que redactava la Constitució, fins que els andorrans i el Copríncep Miterrand van dir prou. Va ser la sortida d'un túnel molt fosc que recordava aquells temps dels tribunals eclesiàstics de la inquisició.

Vàrem aconseguir la Constitució, no gràcies, sinó a pesar de la Mitra.

No hem d'oblidar la nostra història perquè ens evitarà repetir-ne els capítol negatius.

L'amic de la Mitra Carlos Fabra ha estat condemnat a quatre anys de presó. Ells volien que tot seguis igual, però la voluntat d'un poble és sempre més forta que la dels que manen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.