A aquest pas, l'única intel·ligent que quedarà al país són els comptadors. Però ni això, ja que es tracta només, pel que sembla, de l'últim invent dels llestos. Al sensedéu del proveïment elèctric s'ha espessit tant el caos, s'ha desbordat de tal manera la rapacitat dels subministradors i del Govern, que el proper puguin ser aquests comptadors de la llum que ningú és capaç d'explicar, en puritat, què van a comptar, com i en base a què.

S'hi fuguen d'Espanya els millors cervells, expulsats pel menyspreu i la fam, i arriben els comptadors intel·ligents. Una ruïna. Perquè quan ja ningú sap quanta és l'energia que consumeix, ni a quin preu, ¿com serà capaç un artefacte de substituir els còmputs de l'equitat comercial i de la raó? Lluny van quedar els temps en què un sabia que si un encenia una bombeta, gastava una mica, i si encenia un radiador, una mica més. Sobre aquest petit saber es va edificar una cultura, la de l'estalvi, i una anticultura, la del malbaratament, però ara el que un gasta és el que el Govern i les elèctriques li vulguin clavar a un, independentment de les bombetes i dels radiadors que s'encengui.

¿Què comptarien els comptadors intel·ligents, si de veritat ho fossin? Per cobrar el que ara, la llum que no consumim. Molt intel·ligents haurien de ser. Haurien de registrar, sense anar més lluny, què s'amaga sota els impostos i les taxes que graven fins a extrems inconcebibles les factures, de manera que el seu concepte aparegués desglossat en aquestes: comissions, duplicitats, tripijocs, portes giratòries, pactes tarifaris ... ¿Serien capaços d'explicar tot això?

El comptador intel·ligent clàssic, canònic, seria el periodista, però anem acceleradament a un món sense aquest incòmode testimoni. Si és lliure i només submís al seu deure de servei a la societat, podria comptar qualsevol cosa, fins i tot el que els comptadors intel·ligents de la llum no podrien explicar-nos, per impossibilitat metafísica i tecnològica, mai. És clar que no hi ha comptador, ni humà ni artificial, que pogués explicar d'on li va venir el xaloc a Zapatero de posar-se a regalar, de sobte, milions de bombetes. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.