El món sempre tendeix a complicar-se; qui ens havia de dir a les generacions que vam viure perillosament durant tants anys la guerra freda, allò que es va anomenar «l'equilibri del terror», que de sobte, gairebé de la nit al dia anàvem a assistir a una nova versió d'aquells dies agònics amb el viatge d'uns míssils russos cap a Cuba que Amèrica del Nord anava a impedir per les bones o per les males. Van ser hores d'incertesa i potser l'episodi en què més a prop vam estar tots d'una possible tercera guerra mundial. Hi va haver altres moments terribles i vergonyosos en els quals Occident va mirar cap a un altre costat i va deixar sense més que els tancs russos envaïssin Hongria o aixafar sense contemplacions la primavera de Praga. Va arribar la Perestroika –avui tan llunyana–, la caiguda del mur de Berlín, la guerra –una altra vegada– dels Balcans i al final un cert encaix de totes les peces que es va tornar a trencar amb l'amenaça del terrorisme islàmic.

Semblava que el llarguíssim enfrontament entra el Pacte de Varsòvia i l'OTAN estava ja tancat definitivament , quan aquesta harmonia, sempre feble, es trenca de sobte i el conflicte de Crimea torna a escalfar la vella guerra freda i ocupa les primeres pàgines de tots els diaris del món i repeteix escenes que semblaven ja oblidades: desplegaments de flotes, maniobres militars, reunions diplomàtiques urgents i un final que ha d'estar proper però difícil de preveure. Si això mateix hagués passat fa trenta anys, avui estarien en alerta màxima totes les nacions , tornaria a parlar del famós «telèfon vermell» i el món contindria l'alè tot esperant que no passés el pitjor. Però no és aquest el panorama que s'observa, naturalment que hi ha preocupació però potser no hi ha por. Ens hem acostumat a la pau o és que la Història no pot repetir perquè els protagonistes ara són diferents? Tanta distància hi ha entre Obama i Kennedy i entre Putin i Nikita Jrushchov?

A Putin li surt el KGB que porta a dins ja Obama la necessitat de seguir demostrant que és el més fort . Hi ha diferències? No n'estic molt segur tret de que els interessos econòmics prevalen avui per sobre les ideologies i tot sembla indicar que anem cap a una política de fets consumats . Europa i els EUA protestaran enèrgicament però Rússia es quedarà amb la petita península que ja controla i la crisi es tancarà a poc a poc sense que s'arribi a disparar cap míssil.

Una cosa hem avançat, encara que no sembla la situació ideal . Ucraïna adverteix que si comença una guerra amb Rússia no hi haurà final, però Ucraïna es quedarà sola en aquest cas, rebrà copets a l'esquena de tots els socis occidentals però res més, molts ànims i uns quants milions d'euros per salvar una crítica situació econòmica. És la política, amics, i amb els problemes que tenen tots a casa, no està la cosa com per moure un dit en un gallet massa perillós.

Per a més informació consulti l'edició en paper.