Foto: EL PERIÒDIC

és tan gran la pobresa a Catalunya que se'n ha fet un debat al Parlament. I encara sort dels menjadors socials i del Banc d'Aliments i de tantes i tantes organitzacions que fan de coixí pal·liant una mica la situació. Em sap greu que aquestes entitats no hagin pogut intervenir en el debat. La realitat de la pobresa és tan vella com anar a peu, ara bé amb aquesta virulència a casa nostra, a principis del segle XXI és inadmissible. És cert que som un poble solidari, que sort n'hi ha, però no es tracta solament de fer caritat sinó de fer justícia, preservar el dret de tota persona a una vida digna, a un sostre on aixoplugar-se i a una alimentació bàsica. Cal iniciar mesures que puguin resoldre la situació actual que ens hauria de fer caure la cara de vergonya: solament donaré una dada que fa plorar el 30% de la nostra mainada viu per sota del llindar de la pobresa. Deu meu! Perquè hem arribat on som ara? No n'hi ha prou amb mirar enrera i parlar de la crisi i del deute extern, i dir que en temps de les vaques grasses es va estirar més el braç que la màniga i que el tripartit va deixar un gran forat i que el Govern de CiU amb les famoses retallades ha propiciat més atur, desmuntant alguns serveis socials bàsics com la Sanitat o l'Educació. O que en lloc de salvar les persones es va donar diners per salvar els bancs, que dit de passada, també tenen una part de culpa. La qüestió és que cal fer avui per posar fil a l'agulla, davant del repartiment de la riquesa on uns tenen massa i d'altres no tenen res? La Generalitat diu que no té un duro, i es treu les puces de sobre dient que des de Madrid no arriben prou diners, i és cert; ara bé no és tota la veritat doncs des d'aquí s'hauria de fer cas de les plataformes populars i fer una nova distribució dels diners. L'alternativa a les retallades ha de ser en el canvi del sistema econòmic especulatiu a tots els nivells, bancari, financer, immobiliari, energètic mediambiental... Per un sistema més equitatiu. Si acceptem l'Estat i el Pacte Social com els elements fonamentals de la convivència humana ens cal un sistema on els que més tenen més paguin, on s'eviti el frau fiscal i l'evasió de capital als paradisos fiscals, on els polítics corruptes siguin castigats i retornin els diners, on la gent es pugi guanyar la vida, i per tant que les classes mitjanes recuperin protagonisme. Vull recordar en el primer aniversari del seu pontificat al Papa Francesc I que ha criticat durament aquest sistema especulatiu “que no solament és injust d'arrel sinó que mata”.

Per a més informació consulti l'edició en paper.