• El repte de desenganxar-se de la febre per estar al corrent de l'actualitat

Foto: EL PERIÒDIC

El cap m'ha quedat com el doble bombo de Keith Moon, el bateria del grup The Who mentre que el cos està com l'atoló de Bikini a l'oceà Pacífic, després de les proves nuclears. Estic disposat a nomenar l'abecedari al revés, ballar un minué, fer el pi o veure Pocahontas de Disney sense que m'assaltin una sèrie d'enrojolants comparacions freudianes, però necessito aïllar-me. Durant, almenys, un dia no puc mirar cap diari, contemplar cap foto, escoltar cap emissora de ràdio, ni veure cap informatiu de televisió. El meu estat deu ser el més semblant al d'un subjecte que hagués patit una trepanació cranial al segle XVII.

Tot va començar quan vaig llegir que Andorra és el setè país del món on es consumeix més alcohol. L'estadística va tenir, en el meu cervell, el mateix impacte que l'informe de Reporters Sense Fronteres segons el qual, el nostre país és el cinquè del món amb més llibertat de premsa. Abans de quedar-me en el mateix estat que un mico lobotomitzat amb sobredosi de tripis, vaig optar per seguir l'actualitat al The New York Times, però vés per on el panorama no era gaire més encoratjador.

Aquest diari sembla abonat darrerament a les notícies estil Pronto. De les seves últimes exclusives com l'ampli estudi sobre el decliu de l'hora de dinar, el reportatge sobre l'home grassonet com a objecte de desig sexual o el final de la depilació brasilera, em quedo amb aquesta darrera ja que sembla l'única que porta camí de ser veritat. Aquesta setmana van fer un dossier sobre el monocle com a senyal d'identitat dels hipsters. El retorn d'aquest tipus de lent correctiva usada per ajustar la visió en un sol ull, ja va ser anunciat, pel mateix diari, a la dècada dels anys vint i trenta del segle passat com es pot comprovar a la seva hemeroteca.

És l'etern retorn com el de Nietzsche, el pla hidrològic de l'Ebre o Kylie Minogue i que arriba a la seva cita amb una escrupolosa puntualitat com els cíclics cracs capitalistes, la mort, les històries de les xarxes d'evasió durant la segona guerra mundial a Andorra o les novel·les d'Amélie Nothomb. Ja sé que, actualment, manifestar que ets hipster és, més o menys, com assegurar que ets caucàsic. És a dir, una cosa molt poc definida però em molesta trobar-me aquestes notícies en diaris, teòricament, prestigiosos.

Per tant, estic disposat a apuntar-me, com a vàlvula d'escapament i cura de desintoxicació, a les proves de selecció de la policia, a la de bombers --ara que han convocat tres places--, tot i que no em toqui els peus amb la punta dels dits de la mà, a participar en una antologia de nous escriptors andorrans i a fer un discurs amb més salts temporals que el de Matthew Mc Conaughey a la cerimònia de lliurament dels premis Òscar. Per uns moments, però, em sento amb la mateixa ràbia amb la qual el sinistre Frank Underwood (extraordinari Kevin Spacey) de House of cards li posa els galons a un militar al qual odia. Tot i això li dono una nova oportunitat a l'actualitat.

Potser el tetris et pot ajudar a deixar de fumar, l'smint clorofil·la emmascara el mal alè i el mestre xarcuter, Oscar Mayer, comercialitza una app que et permet despertar-te amb l'olor de la cansalada a la paella, però fins la setmana passada no sabia què podia fer per desenganxar-me d'aquesta mena de febre per estar al corrent de les notícies. La de l'home que ha batut el rècord de nose-typing, que existeix com a pràctica competitiva i que consisteix a ser el més ràpid escrivint a l'ordinador amb el nas i la llista anual que publica la revista Watkins sobre les 100 persones més influents espiritualment de l'actualitat i que inclou Paulo Coelho i Oprah Winfrey han tingut la seva influència. El que ha estat determinant, però, és llegir que una empresa comercialitza pols de casa barrejada amb aigua al preu de 13,20 euros i una etiqueta amb paraules en llatí com a fórmula homeopàtica per tractar al·lèrgies.

Davant d'això, l'argument de la pel·li El planeta dels simis pot ser una alternativa de futur perfectament desitjable amb una espècie de micos que enraonen, dominen i esclavitzen els éssers humans, que són muts. Tinc diverses propostes per al cap de setmana com creure en unicorns, omplir de grafits pro Tíbet, la gran muralla xinesa, posar-me uns implants de cabell afro com Prince o anunciar, en un rampell de demencial autoconfiança, que vaig ser jo qui va delatar el narco mexicà El Chapo Guzmán. Opto per destinar el dissabte i el diumenge a mantenir-me allunyat de l'actualitat com a alternativa menys perillosa i més assumible.

Abans de desconnectar, dono un darrer cop d'ull a les notícies. Diuen que plega l'ambaixador francès. I jo que presumeixo d'estar tan informat, sóc incapaç de recordar com es diu. Només sé que comença per K. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.