El més atípic membre de la família reial britànica el príncep Eduard d'Anglaterra, més interessat en les arts que en les forces armades, compleix avui 50 anys.

Nascut el 10 de març del 1964 al palau de Buckingham, Eduardo Antonio Ricardo Luis és el fill menor de la reina Isabel II, que va venir al món com tercer en la línia de successió al tron britànic però que ha estat desplaçat ja al vuitè lloc .

Sense responsabilitats que els seus altres germans –el príncep Carles, la princesa Anna i el duc de York–, ?Eduard, però, representa moltes vegades al seu pare, el duc d'Edimburg, i també a la corona a l'estranger, especialment en esdeveniments esportius.

El príncep tenia previst acudir a la inauguració aquest cap de setmana dels Jocs Paralímpics de Sochi, però el seu viatge va ser cancel·lat pel Govern britànic arran de la crisi a Ucraïna pel desplegament de tropes russes a Crimea.

També va arribar a representar la sobirana en el Penyal de Gibraltar el juny del 2012 durant les celebracions oficials pels seus 60 anys de regnat. El príncep Eduard va de vegades a casaments de prínceps europeus, en nom de la reialesa britànica, com la de la princesa Magdalena de Suècia, celebrada l'any passat a Estocolm. El menys vist en públic i el més ignorat pels tabloides, Eduardo és també el membre de la família real amb un títol de baix rang a la jerarquia de la noblesa britànica: el de comte.

A diferència dels seus germans, que són prínceps o ducs, Eduard és des del 1999 –quan es va casar amb Sophie Rhys-Jones– comte de Wessex, títol conegut a través del film Shakespeare in Love (Shakespeare enamorat, 1998), en la que l'actor Colin Firth interpretava a Lord Wessex, un aristòcrata necessitat de diners .

Eduard ha trencat la tradició real al dedicar part de la seva vida al món de l'espectacle doncs va treballar en produccions de diversos musicals, entre ells El fantasma de l'òpera, i va crear la seva pròpia companyia de televisió el 1993, Ardent Productions, liquidada el juny de 2009. Encara que va seguir els passos dels seus germans a l'estudiar a l'exclusiu col·legi privat de Gordonstroun, al nord d'Escòcia, el príncep Eduard no va brillar en els seus estudis, en obtenir notes baixes, que –malgrat tot i per a sorpresa de molts– van ser suficients per entrar a la Universitat anglesa de Cambridge.

Va estudiar Història i va obtenir un màster en Arts abans d'entrar, com marca la tradició reial britànica, a les forces armades, però el seu pas va ser breu i tempestuós, ja que amb prou feines va complir quatre dels 12 mesos d'entrenament amb els Royal Marines a causa del rigor al qual el van sotmetre els militars britànics. La seva sortida anticipada va molestar al duc d'Edimburg, que el va reprendre fins a fer-lo plorar, mentre el jove príncep es guanyava fama d'home feble i «nen de la mare», segons els tabloides. I els Royal Marines van respondre a la seva retirada portant en una ocasió samarretes amb la frase: «Pots convertir una granota en príncep, però no a un príncep en un marine». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.