El 8 de març del 2014
- Foto:
Som el 8 de març, un dia com un altre si no fos que és el Dia Internacional de la Dona. Mentre hi hagi un dia reconegut mundialment per defensar els drets de les dones, malament rai, vol dir que queda molta feina per fer en el reconeixament de la igualtat de drets entre homes i dones. Només cal fer un cop d'ull als consells d'administració dels organismes importants i veure la diferència entre el nombre de dones i d'homes que ocupen càrrecs importants.
Aquesta diada va néixer amb el nom de Dia de la Dona Treballadora a Copenhaguen el 1910 en una Conferència Internacional de Dones Socialistes. La proposta fou feta per l'alemanya Clara Zetkin en homenatge a les dones cremades en una fàbrica de New York. Vull recordar el paper de les dones europees a la Primera Guerra Mundial, ja que el juny es compliran 100 anys de l'assassinat a Sarajevo de l'hereu de la corona Austro-Hongaresa, inici de la Gran Guerra, durant la qual les dones, amb els padrins i els nens van ocupar els llocs de treball que fins llavors havien estat únicament en mans dels homes.En acabar la guerra a Gran Bretanya i Alemanya una gran part de la mà d'obra industrial era femenina i moltes dones es van incorporar a les oficines i a les professions liberals.
La lluita iniciada en el Segle XIX per les sufragistes britàniques i continuada a principis de segle per dones americanes i europees en defensa dels seus drets, esclatarà amb força després de 1918, ja que es produeix un punt d'inflexió: Si mentre els homes feien la guerra, les dones van fer funcionar les fàbriques i els camps de conreu, es va posar de relleu la realitat que si la dona podia fer la mateixa feina que l'home havia de tenir els mateixos drets. La discriminació femenina s'estenia a tots els nivells i la lluita va ser molt dura. Arran dels canvis produïts en aquella postguerra es van aconseguir en alguns països una millora important com el dret de vot i la dona va esdevenir ciutadana de ple dret.
No va ser el cas d'Espanya on el dret de vot femení no va ser reconegut fins el 1931 durant la Segona República gràcies a l'esforç considerable de Clara Campoamor. Avui som on som en una Europa amb un 33% de dones maltractades i a Espanya amb un retrocés en els drets aconseguits, que amb la polèmica llei de l'avortament del ministre Gallardón es retorna cap a postures patriarcals que creiem superades.
Hem de continuar celebrant el dia Internacional de la Dona doncs ens queda molta feina per fer.
Per a més informació consulti l'edició en paper.