Foto:

Aviat farà un any que el Papa Francesc seu a la cadira de Pere. Des de llavors s'han obert moltes expectatives sobre el seu pontificat, i fruit de l'eufòria s'ha idealitzat exageradament sobre la seva persona; fins al punt que li està passant una mica com a Obama, doncs també l'han fet candidat al Nobel de la Pau, quan encara hi ha molt a dir i molt per fer.

Però en tot cas, és ben cert que aquest Pontífex reflexa una mirada diferent i que no s'amaga de la realitat darrere una simbologia establerta. És un pas nou i necessari, un pas endavant que ha pogut fer perquè el Papa Benet XVI va fer un valent pas endarrere.

L'encert del Papa Francesc és que manté les portes obertes del diàleg, i tot i que no s'ha pronunciat, sí que té endegats sendes línies de treball per poder respondre en la profunditat teològica necessària a qüestions enquistades, com són la situació dins l'Església dels divorciats, dels matrimonis gais, del paper de la dona o de l'avortament. Respostes que espero que donin certa llum a la infinitat de casuístiques que els rodegen.

Però, si esmento el Pare de Roma no és tant sols per l'expectativa que ens ha generat en tota la comunitat cristina; ho faig perquè som molts els que pensem que seria bonic, agraït i benaurat que vingués a visitar-nos. El nostre país és fruit d'un miracle històric en el que la Església catòlica ha tingut molt a dir. Però no sols històricament; avui dia la seva presència dictamina el nostre criteri polític, i la nostra vida social. Potser no anirem a missa tots els diumenges, però sí que hi assistim en la majoria dels esdeveniments més importants de les nostres vides, o la dels nostres éssers més preuats. Espiritualment, és cert que hi ha una certa desafecció vers la religió, però no és menys cert que la cultura cristiana és present en els nostres valors i la nostra manera de pensar, ja sigui com a tòpics o com a profunda convicció religiosa.

Andorra necessita de la seva visita. Tenim el copríncep que vetlla per igual com a cap d'Estat, que com a guia espiritual de la comunitat catòlica. Però en aquests moments, la visita del Papa Francesc faria, del nostre país, gran el que és petit. Per això dic, i som uns quants que pensem així, que seria bonic que tinguéssim l'estima de la seva visita durant el seu pontificat; 736 anys d'història bé que s'ho mereixerien.

Per a més informació consulti l'edició en paper.