Hi ha moltes maneres de relacionar-se i darrerament hem inventat de noves fent servir les últimes tecnologies. Malgrat que algunes diem que són virtuals, tenen molt de realitat, si més no les seves conseqüències. Si parlem amb una persona cara a cara, part del que diem queda al disc dur de cadascú (el seu cap) i una altra part se l'emporta el vent, característica del llenguatge oral. Si parlem amb algú a través de l'ordinador, el que diem queda al disc dur de l'aparell, que és com una mena de cervell però mecanitzat i controlable. Si parlem de coses normals i sense importància la màquina resta tranquil la.

Si mantenim però, converses inadequades la màquina es pot rebel.lar, cobrar vida i girar-se en contra nostra. Si les converses són entre un home madur i una menor la seva perillositat augmenta i si l'adult és el professor i la menor és l'alumna, llavors el perill puja exponencialment. Si l'adult és un polític la conversa es pot convertir en una bomba que si esclata pot fer un forat que no hi ha qui el tapi. En aquest forat ha caigut Òscar Encuentra que ha servit safata als seus adversaris el seu càrrec de conseller. Però com que a més del joc polític fem servir altres àmbits en la nostra vida i tots estan relacionats, no ho ha pagat solament amb el càrrec, també ha deixat en el camí la feina professional i la solidària i així el conjunt de la seva vida s'ha vist transformat en un malson del que deu ser molt difícil escapar-se. S'ha vist tan sol com Jesucrist en el seu calvari, amb la sola companyia de Déu, únic que no li ha deixat. Entre els altres, ¿quants hi deu haver que malgrat fer coses molt més greus són considerades respectables persones? Aquell Crist que el professor ensenyava els hauria dit que qui estigués lliure de culpa tirés la primera pedra i amb ell li hauria aconsellat no pecar més. Però tots plegats sóm febles i caiem en la temptació.

La temptació del poder, del sexe, de la destrucció de l'altre, de l'aparença. No conec personalment al col.lega Encuentra, però no crec pas que sigui mala persona. Ha oblidat, però que el professors, els mestres hem d'acompanyar de bona fe els alumnes en el seu procés educatiu, no pas aprofitar-nos de les seves febleses. Aquest oblit li ha costat car, molt car.

Per a més informació consulti l'edició en paper.