S'atribueix al dramaturg grec Èsquil la frase que millor defineix el que acostuma a ser el primer fotograma de tota guerra o de tota operació política destinada a canviar de forma violenta l'ordre anterior de les coses. «La veritat és la primera víctima de la guerra».

Ho hem vist dies enrere en les revoltes que han tombat el president Ianukóvitx a Ucraïna i ho estem veient en les últimes hores en els esdeveniments que se succeeixen a Crimea. La substitució del Govern elegit democràticament fa dos anys a Ucraïna, va ser fruit d'un acte de força. En termes tècnics, una maniobra d'aquesta naturalesa i característiques, és un cop d'Estat. Fruit, si així es vol veure, de l'afartament d'un part de la població davant la corrupció i la deriva autoritària, però fet i fet: cop d'Estat. Amagar a ulls de l'opinió pública aquesta realitat és provocar la primera víctima a la qual es referia Èsquil. Hi ha més. El paper de la UE. Primer instant a les forces pro occidentals (i pel mateix anti russes) a pressionar l'ara deposat Govern perquè s'acostés a Brussel·les repudiant els llaços històrics que uneixen Ucraïna amb Rússia. Mentre Rússia abaratia el preu del gas i facilitava crèdit bancari, Berlín i París parlaven d'ajudes, però sense concretar-ne cap. Trigarem a saber –però acabarà sabent-se–, qui estava darrere dels grups ultradretans que van ser la punta de llança de la revolta. Alguns dels seus caps controlen ara llocs clau en la nova nomenclatura del poder. No saber qui ha mogut els fils que van promoure l'esclat, és la veritat pendent d'aclarir. L'altra gran veritat pendent a l'hora del balanç sobre la responsabilitat política contreta en el perillós desenvolupament dels esdeveniments passa per delimitar el paper del Govern rus. La responsabilitat política contreta de Putin. El desplegament de tropes russes –malgrat l'absència de distintius–, va ser una maniobra aliena al tractat pel qual Moscou disposa en règim de lloguer d'una base naval a Sebastopol per a la seva flota del Mar Negre. El posterior setge a altres bases i casernes de l'Exèrcit d'Ucraïna constitueix una violació de la sobirania d'Ucraïna. Un acte de guerra. Negar-ho –com fa el Kremlin adduint que compten amb el suport de la població de Crimea , de majoria pro russa–, no redueix la gravetat del fet. Per tot l'exposat, queda subratllat, que la veritat ha estat –està sent– la primera víctima d'aquesta crisi. Tant de bo! que no acabi en guerra, donant un últim sentit a la frase d'Èsquil.

Per a més informació consulti l'edició en paper.