• En els darrers 30 anys s'han produït sis fenòmens a destacar a nivell cultural

El darrer quart del segle XX, va veure l'acompliment d'unes aspiracions del poble andorrà, anhelades i buscades des de feia més de 100 anys.

El nou marc polític, establert el 1866 dit de la Nova Reforma, va iniciar i possibilitar la transició de la vella cap a la nova Andorra. El trajecte va durar exactament 127 anys, fins a l'aprovació de la Constitució escrita del 1993.

Aquesta transició amb moments més efervescents i confusos en els anys 1869, 1880, 1920, 1933, 1936, 1945, 1951, 1953, 1954, 1957, 1958, 1959, 1968, 1989, 1991 i altres més serens i lúcids en els anys 1868, 1873, 1881, 1882, 1889, 1903, 1913, 1917, 1921, 1922, 1929, 1930, 1935, 1939, 1947, 1954, 1962, 1966, 1967, 1970, 1972, 1976, 1978, 1981 i 1993, ha estat excepcional a la vista de les transformacions succeïdes durant el segle XX.

En els darrers 30 anys de final de transició i d'etapa postconstitucional s'han produït sis fenòmens a destacar a nivell cultural: la intensificació i diversificació de l'associacionisme en tots els àmbits; la important creació de serveis per l'Estat andorrà a nivell general i a nivell comunal; l'afermament d'un plural i peculiar sector de l'educació a Andorra; la consolidació dels mitjans de comunicació; la generació d'un mecenatge privat i l'aparició d'individualitats creatives.

Dins l'associacionisme cal citar i afegir a les entitats històriques com el Centre Moral i Recreatiu d'Andorra, el Sindicat d'Iniciativa, l'Esquí Club Envalira, Motoclub Andorra, Rugby a XV, l'Automòbil Club d'Andorra, Futbol Club Andorra, la Coral Rocafort, l'Orfeó Andorrà, el Grup d'Escacs de les Valls d'Andorra, el Cercle de les Arts i de les Lletres, l'Agrupació Sardanista Andorrana i el Club Pirinenc, el Centre d'Escacs d'Andorra, la Societat Andorrana de Ciències, l'Associació de Creatius d'Andorra la Xarranca, l'Associació d'Escriptors del Principat d'Andorra, la Federació Andorrana de Fotografia i Vídeo, Velles Cases Andorranes, l'Esbart Santa Anna, el Cineclub de les Valls, el Centre de la Cultura Catalana, el Cor Nacional dels Petits Cantors, la Fundació Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra, la Creu Roja Andorrana, l'Associació per a la Defensa de la Natura, l'Associació per la Protecció d'Animals, Plantes i Medi Ambient d'Andorra, l'Associació Pro Agermanament d'Encamp, l'Associació Socio-Cultural Averroes, la Casa Cultural de Lleó, el Club Internacional d'Andorra, la Comissió Focs de Sant Joan, la Coral Petits Cantaires Lauredians, la Coral Sant Antoni, la Gresca Gegantera d'Andorra la Vella, el Grup d'Esplai Lauredià, Icom Andorra, Aina, Càritas Andorra, Mans Unides, el Patronat de Dames de Nostra Senyora de Meritxell, el Rotary Club, la Taula del Voluntariat Social d'Andorra, Trana esclerosi múltiple, Unicef Andorra, la Unió de Radioaficionats Andorrans, la Unió de Francesos a l'estranger, els Voluntaris pel Tercer Món, Intermón, l'Associació de Consumidors i Usuaris d'Andorra, l'Associació de Dones d'Andorra, el Centre Aragonés del Principat d'Andorra, els Pastorets de Sant Julià de Lòria, l'Associació de Dones Immigrants i d'Andorra, l'Associació de Minusvàlids i Disminuïts d'Andorra, l'Associació de Voluntaris Nostra Senyora de Meritxell, Àgora Cultural, Infants del Món, l'Agrupació Sardanista La Grandalla, la Fundació Julià Reig, l'Associació Andorrana del Còmic, l'Animació i la Il·lustració, l'Associació de Meteorologia d'Andorra i Ciències de l'Atmosfera, l'Associació de Músics d'Andorra, l'Associació Musical i d'Amics de Mozart, Musicàlia, Promodansa, l'Aliança Andorrano-Francesa, Africand i altres més en els àmbits cultural, social, esportiu, religiós, etc, fent un total de més de 300 entitats o organitzacions cíviques, de voluntaris i sense ànim de lucre.

El segon fenomen ha estat el notable desenvolupament de l'Estat, tant a nivell general com comunal, en la seva oferta directa de serveis culturals. Així a nivell general la creació de la Biblioteca Nacional (1974), dels Arxius Nacionals (1975), de l'Institut d'Estudis Andorrans (1976) amb presència a Barcelona, Perpinyà i Andorra la Vella i dins d'aquest darrer el Centre de Recerca Sociològica, el Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra i altres centres especialitzats. La Universitat d'Estiu d'Andorra (1982). La creació del dipòsit legal el 1980. La integració al ISBN el 1987. La Biblioteca Pública de Govern (1996).

La creació dels museus nacionals posteriors al de Casa de la Vall (1962), Casa d'Areny Plandolit a Ordino (1985), el Museu Nacional de l'Automóbil a Encamp (1987), el Santuari de Meritxell (1994), el Museu Postal d'Andorra a Ordino (1998), el Museu Viladomat (1998) a Escaldes-Engordany, la Casa Rull a Sispony (2000), la Farga Rossell i el Centre d'Interpretació del Ferro (2002) a La Massana, la ruta del ferro a l'exterior entre La Massana i Ordino i l'Andorra romànica a Pal (2006). I la parapública de Feda Museu de l'electricitat (MW) a Encamp. A nivell comunal hi ha la Casa Cristo a Encamp (1995), el Museu de la moto a Canillo (2005), el Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (2005), el Museu Sacre de Santa Eulàlia a Encamp, el Centre de Natura de la Cortinada (2007) i el Centre d'Interpretació de l'Aigua i del Madriu a Escaldes (2011).

A aquests cal afegir-hi els privats del Museu Iconogràfic i de la Miniatura a Ordino (1996), el Museu del Perfum a Escaldes (2002), el Museu del Tabac a Sant Julià de Lòria (2003) i el Museu del Pin a Ansalonga.

A tots els quals s'hi poden afegir els diferents monuments nacionals visitables uns dies a l'any o concertant visita prèvia.

La sala d'exposicions de Govern el 1983 va substituir la que fou la sala d'actes del Consell General i de llavors ençà, en diferents ubicacions ha estat un referent de l'art fet a fora i a dins del país. Els Tallers d'Art que funcionen des de 1996 han aportat un nivell més de possibilitats als creadors plàstics. Finalment i en aquesta línia la participació a la Biennal de Venècia des del 2011 ha obert noves perspectives dinamitzadores i ha ofert un nou nivell per incentivar i desenvolupar la creació plàstica a Andorra.

Es va crear l'Auditori Nacional d'Andorra a Ordino (1991) amb una programació estable anual.

L'any 1991 es va crear Ràdio Nacional d'Andorra i el 1995 Andorra Televisió.

S'han establert fundacions per a crear l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (1992) i la Jove Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, el Cor Nacional dels Petits Cantors d'Andorra (1992) i l'Escena Nacional d'Andorra (2008).

La creació del servei de Patrimoni Artístic Andorrà l'any 1977 va permetre endegar polítiques de recuperació i d'identitat patrimonial.

La creació del premi Carlemany de novel·la (1996) i la participació en la Fundació Ramon Llull (2008) i la incorporació a la Unió Europea de Radiodifusió han suposat una obertura institucional cultural cap a l'exterior.

I els comuns, també part constitutiva de l'Estat, hi han contribuït amb la creació de l'Institut d'Estudis Musicals pel Comú d'Andorra la Vella i el Festival de Música i Dansa (1990), el Festival de Jazz d'Escaldes-Engordany (1985) i altres festivals, concursos, biblioteques, les Unió Proturisme, les Escoles d'Art Comunal i cursos de tot tipus.

El tercer fenomen ha consistit en una organització de l'educació de forma plural que ha permès disposar dels sistemes d'ensenyament públic i gratuït espanyol i francès, el congregacional (Sagrada Família i Salesians), l'Escola Andorrana (1982) que ha completat tots els cicles incloent els estudis universitaris amb la Universitat d'Andorra (1997) i les escoles i universitats privades de darrera implantació.

Un particular sistema en un país petit, de població reduïda i on els escolars i estudiants universitaris suposen un 16% del total.

El quart fenomen ha estat la diversitat i consolidació dels mitjans de comunicació en un país on les dues ràdios històriques haurien tingut un paper rellevant a nivell de promoció exterior i polèmic a nivell interior per la seva dependència externa i no andorrana, actuant com a revulsius per a la conscienciació nacional. A part dels mitjans públics es disposa a nivell privat de quatre diaris (dos gratuïts), diverses emissores de ràdio (cinc) i tota l'oferta actual via mitjans digitals. Les editorials han tingut un paper destacat. Històricament als anys 1950-1960 varen tenir un paper important com a exportadores de llibres en castellà i català. Actualment hi ha entre uns divuit i trenta editors que publiquen almenys tres llibres l'any, dues terceres parts dels quals són de l'administració pública i el sector bancari. Hi ha també diversos setmanaris i revistes de tot tipus bàsicament associatives i publicitàries. Específicament culturals n'hi ha dues, Àgora i Portella.

I dins d'aquests mitjans de comunicació cal destacar el paper important dels periodistes, històrics i actuals.

El cinquè fenomen és el del mecenatge de particulars i empreses o entitats, entre altres els bancs, i de fundacions, que han anat apostant per la cultura de diferents maneres, però sempre guiades per uns objectius i nivells cada vegada més alts o projectes més sòlids i de rellevància nacional o internacional.

Aquest camí, tot just obert i que es va eixamplant, ha de trobar encara el seu lloc, malgrat els importants recolzaments que s'han fet formant col·leccions d'art i exposant-les o divulgant-les a través de catàlegs, participant de fundacions que programen importants activitats culturals, patrocinant exposicions i publicacions, festivals de música o dansa, cicles de conferències, jornades culturals, debats de recerca, publicacions d'història, d'economia, societat i de tot tipus, suports a congressos, edició de revistes, etc.

El sisè fenomen ha estat el de l'aparició d'individualitats creatives en diferents àmbits culturals com la música, el teatre, la literatura, la pintura, la fotografia, l'escultura, l'arquitectura, el disseny, el còmic, etc... així com grups i col·lectius diversos, als quals hi caldria afegir els altres andorrans, és a dir els transfronterers i de l'entorn d'Andorra.

En aquest darrer fenomen s'hi ha d'afegir l'aparició d'intel·lectuals. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.