Cinc mil euros. Aquest és l'import que la corporació d'Andorra la Vella recuperarà de les funestes estructures metàl·liques que, deu anys enrere, havien de convertir-se en l'obra emblemàtica d'una embellida avinguda de Meritxell. Per dir-ho de manera planera, tot plegat és ben penós. Es tanca així un dels casos més evidents d'incapacitat de gestió de la cosa pública i malbaratament de diners dels contribuents, però, això sí, aquí fem com si res no hagués passat.

La xifra del dispendi es fa difícil de calcular, però, tenint en compte estudis de viabilitat, avantprojectes, projectes, adjudicacions i, per acabar-ho d'arrodonir, una indemnització final per al despatx Miralles Tagliabue, no ens quedem gens curts si diem que els ciutadans de la capital han llençat directament a la paperera moltes desenes de milers d'euros.

I tot plegat perquè l'avinguda Meritxell, per bé que s'entén que és un tema opinable, romangui molt lluny d'estar embellida, tal com es pretenia inicialment. La prova és que els diferents dirigents comunals que han encapçalat la corporació els darrers anys sabien que el tema de l'avinguda era una assignatura pendent i, amb pocs recursos, han intentat posar-hi remei. La solució, però, és ben difícil i amb pedaços el resultat final pot deixar molt a desitjar.

De fet, a hores d'ara, l'avinguda torna a estar en obres, amb la qual cosa caldrà esperar el resultat d'aquesta enèsima reforma per avaluar si aquest pretès embelliment convenç. La partida pressupostària és modesta, lògicament, perquè no pot ser en els temps actuals de cap altra manera. Per bé que un vulgui ser optimista i vulgui confiar que la inversió haurà valgut la pena, es fa difícil d'imaginar que, si amb les anteriors inversions milionàries el resultat va ser lamentable, ara sigui millor amb un pressupost mínim.

Fa molts anys que els comerciants de l'eix principal de la parròquia es queixen del fet que l'estat del carrer els perjudica i que els pols d'atracció comercial, de mica en mica, s'han anat desplaçant cap a l'avinguda Carlemany. Allà la reforma de l'avinguda, feta amb força celeritat i de manera eficient, va fer que la reputació política del cònsol major d'aleshores, el nostre actual cap de Govern, pugés com l'espuma i aquest en sabés recollir els rèdits de manera prou evident. No obstant això, a la part alta, entre l'església i el París-Londres, una franja del carrer espera encara els seus dies de glòria i una remodelació pendent que sembla que encara trigarà.

El que sí ha d'arribar és la repavimentació de l'avinguda, ara ja convertida en zona per a vianants. Serà interessant veure quina de les dues franges del carrer rebrà la inversió inicial, si la que encara queda pendent de la remodelació inicial o la zona més concorreguda pels turistes. Ja se sap que, lamentablement, massa cops els interessos ocults són els que acaben marcant les agendes 

Per a més informació consulti l'edició en paper.