El triomfalisme del president Rajoy en el debat de la Nació ha estat espectacular i revestit de mitges veritats per amagar les mentides. És cert que era previsible que Rajoy ens pintes Espanya com el país de les meravelles basant-se en què ha quedat enrera el fantasma del rescat i el fet que Espanya no ha estat intervinguda. Ara bé, s'esperava més talla política i una mica més d'humilitat. S'oblida de dir que es va salvar la banca amb diners públics i que ha fet de la privatització de bens comuns un nou negoci per a uns quants privilegiats i que les retallades han afectat a sectors tant sensibles per a la gent del carrer com és l'educació, la sanitat o la llei de la dependència. No val sr Rajoy fer trampes al solitari, doncs vostè sap que l'índex de persones sense feina s'ha disparat amb la seva reforma laboral, (aprovada, ho vull recordar amb el suport de CiU), o que el nombre de nens mal nodrits augmenta cada dia, i un llarg etc., sobre la situació de marginació d'una gran part de la nostra societat. No entenc de cap manera com pot ser doncs tan triomfalista. Millor dit tant mentider quan ens diu que ja hem passat el «Cabo de Hornos» i que ja podem navegar en aigües tranquil·les. Recordem que el Cabo de Hornos és al sud de Xile, a la Terra del Foc, a la intersecció entre els oceans Atlàntic i el Pacífic i que les seves difícils condicions climatològiques han fet naufragar molts vaixells. Potser els grans transatlàntics han triomfat en la travessia, o sigui la oligarquia que té el poder polític i l'econòmic. S'oblida el sr Rajoy que hi ha molts altres tipus de vaixells que no poden fer aquesta travessa; alguns han naufragat a mig camí, és la gent que s'ha quedat a l'atur o que ha perdut la vivenda i que sort té de les pensions i de les cases de pares i avis i perquè no dir-ho de quatre feines mal pagades i no declarades, sí, de l'economia submergida, que ajuda a molta gent a tirar endavant mentre cada dia descobrim més càrrecs del seu partit amb comptes a Suïssa. Molts d'altres ni tan sols l'han poguda intentar aquesta travessia, i són les persones de pobresa extrema o els nens que passen gana o els malalts que han mort abans de poder rebre el tractament adequat. Aquesta metàfora ens il·lustra sobre la realitat que estem vivint, on reitero el que he dit massa vegades, els rics cada dia son més rics i els pobres més pobres i més nombrosos. Sobre el problema català el president no mou fitxa i es queda sobre la taula l'enfrontament entre la concepció d'Espanya com «Una Grande y Libre» i la concepció d'Espanya com una Nació de Nacions i per tant ens nega als catalans el dret a poder votar al no reconèixer la nostra sobirania.

Per a més informació consulti l'edició en paper.