Foto: EL PERIÒDIC

L'última cabina telefònica que vaig veure apareixia en un capítol de Cuéntame, i he de confessar que sóc de la generació dels que van fer cua davant d'un telèfon per trucar a casa, i que de nen recordo com la meva mare demanava una conferència amb Rute i li deien que li posarien en un parell d'hores. Molts, sobretot els joves que es tornen a meravellar davant el congrés de telefonia mòbil que se celebra a Barcelona, no creuran que hi va haver un temps en què es podia viure sense un mòbil connectat a Internet. Aquests mateixos joves si veiessin avui La cabina d'Antonio Mercero no experimentarien l'angoixa que vam viure els espectadors en veure José Luis López Vázquez tancat dins l'artefacte metàl·ic.

Les xifres són bastant increïbles però pel que sembla tenim a Espanya hi ha més mòbils que orelles, hi ha gent que comença a treure telèfons de les butxaques i sembla que estiguin dipositant els seus objectes personals al taulell d'una comissaria. En aquest moment no podríem viure sense el mòbil, sona fort però és veritat, el cap de setmana «van caure» dos serveis de missatgeria instantània i durant unes hores va regnar el desconcert. No sabem què fer quan el telèfon no pot enviar o rebre missatges, hem perdut l'hàbit de xerrar per caure a Twitter. De fet si estàs un parell de dies sense aparèixer per una d'aquestes xarxes socials, de seguida et pregunten si has estat malalt.

El salt generacional entre aquells que ens vam criar utilitzant un telèfon fix de paret situat al passadís i els que tenen mòbils 4G és més gran que la distància que hi havia entre la invenció del foc, l'ús del tamtan i nosaltres. El nom està molt ben posat: telèfons intel·ligents perquè en molts casos superen les habilitats d'una persona, o és que ningú ha vist la cara que posa quan canvia de mòbil i no entén els botons nous i és incapaç d'aturar un timbre d'alarma? Aquesta devia ser la mateixa cara que va posar el nostre avantpassat remot en contemplar una foguera, ell mai podria imaginar el que segles més tard faria Farran Adrià amb els fogons i nosaltres tampoc podem intuir com serà l'evolució de les comunicacions. Consti que vivim millor amb la tecnologia que dins d'una caverna i que no es pot barrar el pas a la modernitat . L'única queixa és l'ús del mòbil intel · ligent en els trens, i ara volen també posar-los en els avions! De veritat que no ens mereixem ser martiritzats amb timbres que sonen com la trompeteta del Gwendoline dels Morancos . Almenys una mica de pietat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.