Un tema que darrerament està present als mitjans de comunicació i ocupa moltes portades i titulars són les destitucions. Ja se sap que la memòria històrica s'acostuma a perdre ben aviat, però, fent l'exercici de mirar enrere i intentar recordar episodis similars, se'ns fa difícil, per no dir impossible, de trobar un cap de Govern del nostre país que acumulés tantes destitucions, i més en un marge de temps tan reduït.

De ben segur que tothom té presents les tres darreres: les destitucions dels dos directors de la Policia i la destitució del director de la ràdio i televisió públiques. Això sí, amb estils i maneres de fer molt diferents, però amb un denominador comú: unes explicacions i justificacions poc, per no dir gens, convincents.

Les destitucions dels directors de la Policia van ser dignes d'un pim, pam, pum. En un tres i no res i sense filtracions prèvies, el cap de Govern va comparèixer per destituir de manera fulminant la cúpula policial. Les motivacions per fer-ho no van convèncer a ningú, ja que cessar del càrrec de manera preventiva els dos directius pel cas de les escoltes no era pas un tema nou, sinó que ja se sabia al moment de nomenar-los. Ben curiós tot plegat!

El cas de la destitució de Francesc Robert ha estat tot el contrari, més propi d'una telenovel·la i amb un final del tot previsible. Si no fos perquè és una història real i hi ha persones afectades, l'episodi faria gràcia, ja que gairebé tots els esdeveniments ocorreguts són propis d'un sainet. I les explicacions del cap de Govern, novament, han estat del tot insuficients, al·legant una pèrdua de confiança. Si veritablement aquests són els arguments, és del tot inexplicable que hagi trigat tres mesos a prendre la decisió.

De destitucions, però, durant el mandat de l'actual cap de Govern, n'hi ha hagut més. Per bé que algunes han estat molt sonades, com ara la del director del SAAS, d'altres han passat més desapercebudes. I pel que sabem per la premsa, aparentment el director del Centre Sociosanitari El Cedre serà el proper a perdre el càrrec.

Ara bé, de la mateixa manera que alguns noms passen a engruixir un llistat maleït de destitucions, hi ha càrrecs blindats, que gaudeixen de tots els favors. De ben segur que en qualsevol altre indret, pel malaurat cas de negligència en els protocols de transport a l'hospital que acabà en tragèdia, s'haguessin demanat responsabilitats. Aquí, però, ara per ara, fem com si no hagués passat res i condemnem algú a l'ostracisme per allò que diu i no pas per allò que fa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.