Foto: EL PERIÒDIC

He vist amb esgarrifança les imatges de Ceuta on persones que s'afanyaven a nedar per arribar a la costa amb dificultats en lloc de ser ajudades per salvament marítim eren tirotejades amb pilotes de goma; eren persones indefenses, sense armes i que quasi no sabien nedar. En aquesta ocasió ha estat cert que «l'Home, és un llop per a l'Home»; resultat unes quantes persones mortes, van dir primer 12 ara diuen que ja son 15. Déu Meu! On és el respecte per la vida humana? Quinze morts, quinze vides perdudes en un intent totalment humà, i per tant comprensible d'escapar d'una misèria intolerable? I continuen les preguntes per que la gent marxa de la seva terra d'origen? La resposta és per millorar i sortir d'una situació molt penosa. Sembla que estem immersos en una pel·lícules del Far West on una vida no val res. Si us plau la immigració pot ser legal o il·legal però les persones totes som persones, amb dret a la vida, no hi ha persones il·legals tothom tota persona te dret a ser. No és cap pel·lícula Ministre Fernández Díaz, i Fernández de Mesa Director General de la Guàrdia Civil, és una realitat que fa plorar. I aquests senyors han de dimitir per els seus errors i la seva incompetència. Les qüestions plantejades son moltes des de la situació geogràfica de Ceuta com a porta a l'Estret de Gibraltar fins a les actuacions de la Guàrdia Civil incoherents, doncs em consta que a vegades ha ajudat a salvar vides d'emigrants de la zona de l'estret, emigrants que desprès han estat retornats als seus països d'origen però no han mort en l'intent de buscar una sortida a la fam. També el govern del Marroc hi ha de tenir alguna responsabilitat, no ? i evidentment el govern espanyol que la comparteix amb Europa. Posem sobre la taula tots els arguments i es cert que Europa i concretament Ceuta, Melilla, las Canàries i Lampedusa reben un flux immigratori, insostenible en la situació econòmica actual, però mai de mai es pot perdre de vista que quan es parla d'immigració es parla de persones, i que la Declaració Universal dels Drets Humans ens diu que tots naixem en igualtat de drets. Per acabar recordar que persones que han arribat a Melilla són sirians que escapen de la barbàrie de Síria, i expressar la meva solidaritat amb el col ·lectiu sense papers que demà 23 de febrer faran una tancada amb dejuni a les esglésies del Pi i de Sant Medir de Barcelona. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.