• La delicada situació dels pagesos podria tenir conseqüències negatives de cara als propers anys

Foto: NOE

Fa poques setmanes el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) publicava un interessant informe amb el títol Afegint valor als sectors estratègics: El cas del sector agroalimentari. Aquesta publicació, que recomano als lectors interessats en la matèria, feia un anàlisi de la gran importància econòmica, territorial i social del sector agroalimentari i apuntava recomanacions per a les polítiques públiques futures.

Com molts sabreu, el sector agroalimentari representa un 3,6% del PIB Nacional i és el primer clúster d'Europa. Excloent la construcció, en clar retrocés, el sector agroalimentari és el sector econòmic més important de Catalunya. Donem-li doncs, la importància i els recursos que es mereix. A més, és una activitat econòmica anticíclica, que ha destruït poca ocupació respecte el global (4%) i exporta més que la resta. Cal recordar que el sector agrari i rural afecta al 90% de tot el territori de Catalunya. Per tant, qualsevol problemàtica té un efecte expansiu arreu del país i de grans repercussions per pràcticament tots els catalans i les catalanes.

Lluny de les visons triomfalistes o catastròfiques de l'estat de la qüestió, voldria destacar la delicada situació que travessen els pagesos de casa nostra i que pot tenir conseqüències negatives en els propers anys. Tot i l'augment de la renda agrària dels últims anys, ens trobem davant d'una sèrie d'assignatures pendents que cal abordar i que es posposen una i altra vegada, sine die. Avui, es fa més necessari que mai deixar de banda les acusacions creuades entre els Governs de Catalunya i Madrid i que provoquen una minva de la capacitat de resposta de les administracions públiques davant dels problemes i necessitats del sector. La retòrica victimista i la falta de propostes de diàleg està enquistant els objectius i les ambicions que ens havíem marcat entre tots pels propers anys.

Tanmateix, la retallada de prop del 40% del pressupost del Departament d'Agricultura al Pressupost 2014, i del 60% acumulat des del 2010, dóna un missatge contradictori sobre els discursos i denota falta de suport al sector, evocant a incomplir les múltiples necessitats i compromisos amb agricultors i ramaders del país. Difícilment es podrà invertir en modernització de les empreses agràries o en innovació per continuar creixent sense els recursos necessaris. Tenim múltiples aspecte pendents a sobre la taula que ens poden hipotecar el futur i que no s'estan atenent. Els Plans de Desenvolupament Rurals, l'accés al crèdit, les assegurances agràries, la millora de regadius, infraestructures agràries i rurals, la finalització del canal Segarra-Garrigues i el preu de l'aigua per arribar a les 40.000 hectàrees regables, el suport als joves agricultors, la modernització de les cooperatives, la gestió forestal o el problema de les plantes de purins, entre d'altres. Aquests fets amb les amenaces que destaca l'informe del CAREC, sobre els preus dels productes, les dificultats i greuges dels petits agricultors, la seguretat alimentària o l'escassetat de recursos primaris requereixen la màxima atenció de tots plegats.

També cal destacar la falta d'inversió i de manteniment dels camins de les zones rurals i de muntanya, sense convocatòria de les subvencions de la xarxa de camins per part de la Generalitat de Catalunya. Hi ha un frase popular que diu que «els problemes dels camins els pateixen els veïns». Catalunya és un país rural i la falta d'inversió als camins dificulta la qualitat de vida dels habitants i limita el seu desenvolupament econòmic. Algunes de les propostes que hem portat recentment al Parlament de Catalunya intenten donar una resposta a alguns dels temes comentats. L'impagament dels Plans de Millora, la necessitat de facilitar la instal·lació de les xarxes antipedra, el tancament de les poques oficines d'Agricultura que queden al territori o la manca de manteniment dels laboratoris del mateix Departament. Cal buscar el consens i la fermesa necessària per donar respostes concretes als reptes que estem vivint. Sabent que el context econòmic limita les possibilitats d'actuació però reivindicant la seva priorització. Formacions polítiques, sindicats agraris i empreses agràries hem de fer pinya pels nostres pagesos, pel nostre territori i pel país. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.