Foto:

Que la ministra de Salut i la direcció del SAAS no s'assabentessin que havia mort un nadó prematur al servei de pediatria de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell fins quatre o cinc dies després, no té perdó. I no se'n van assabentar perquè des dels diferents serveis que es van veure implicats en un encadenament de fets dramàtics, no es va jutjar pertinent o necessari fer-ho i menys encara, amb celeritat.

Només per aquesta manera de fer que denota, si més no, una certa dosi de deixadesa, sobretot perquè tenien l'obligació de fer-ho i de seguida, segons va explicar la ministra, Cristina Rodríguez, –en la compareixença de la setmana passada a la comissió legislativa de Salut– els caps d'aquests serveis tenen ben merescuda la destitució tot i que el cap de Govern no els hi hagi retirat la confiança, perquè el poble segur que ja ho ha fet.

I és que si els fets per si sols es podrien descriure com un viacrucis per a la nena i per als seus pares, la indiferència dels serveis hospitalaris que es van fer càrrec de la salut de la petit, per informar de seguida a la jerarquia sobre el què havia passat clama al cel! Vaja que si les coses van anar tal com va explicar la ministra, els metges implicats no haurien d'haver tingut ni dos minuts més de vida a l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell i si algú pensa que aquesta és una decisió poc reflexionada, que faci una enquesta prop de l'opinió pública. Perquè encara que no es cometés cap error aquesta manera d'actuar és poc ortodoxa, poc clara i deixa lloc a la sospita, cosa que quan es tracta d'un hospital és intolerable. D'altra banda, voldria transmetre tota la meva simpatia als pares, tot i que sóc conscient que ningú no es pot imaginar el que devien patir en les últimes hores de vida de la nena. Els devien semblar interminables mentre les agulles del rellotge les anaven desgranant, sense que la solució per traslladar la petita a un centre on potser hagués tingut l'oportunitat de sortir-se'n, no arribava. Ningú tampoc no s'explica perquè se la va traslladar a Andorra quan potser hauria tingut una oportunitat a Barcelona, i a la vista dels fets, amb raó o sense, la gent –no només els pares– n'està cada vegada més convençuda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.